Després de 2 anys seguits fent quilometrades pels Estats Units, aquest any vam decidir fer una cosa més relaxada i anar a Mèxic, exactament a la Riviera Maya. Enlloc de fer un viatge pel nostre com altres vegades, vam agafar un tot inclòs a través d’una agència per Internet. Com no, vam fer la reserva a última hora i ens va sortir força bé de preu. L’únic inconvenient era que la sortida es feia des de Madrid, així que vam aprofitar per provar l’Ave.
El viatge era de 9 dies i 7 nits que a priori semblava més que suficient per anar de relax (ja que aquest era el planning inicial). Només aterrar ja vam veure que seria poc.
Dia 1 (4 d’Agost): Viatge d’anada
Sortim de Barcelona a les 7:00 del matí, 3 hores d’Ave fins a Atocha i cap a Barajas falta gent. Quin luxe això de l’Ave! Res de facturar, seients amples, pel·licula, cascos per l’orella inclosos,… Cap queixa, crec que poc tocarem el pont aeri a partir d’ara. A Atocha volíem agafar el metro però hi havia obres a la línia de metro fins a Nuevos Ministerios. Ens vam assabentar que amb el bitllet de l’Ave hi ha incloses les línies de rodalies de Renfe Madrid i Barcelona, per tant vam agafar el tren fins a Nuevos Ministerios (fins i tot més ràpid que el metro) i un cop allí, metro fins la nova terminal T4. A l’aeroport a esperar fins les 14:00h per agafar el charter cap a Cancún. Vam arribar a l’hotel sobre les 21.30h: temps per registrar-nos, sopar i a dormir. Per cert, l’habitació brutal! Molt amplia, llit de 2×2, ventilador, aire condicionat,…
Dia 2 (5 d’Agost): Relax-Playa del Carmen
A primera hora vam tenir la xerrada típica del tour operador per explicar-nos 4 coses sobre excursions, urgències mèdiques, hora de tornada,… I després de visita per l’hotel. Impressionant: 4 piscines, 2 buffets, 4 restaurants temàtics, creperia, platja privada,… Podies menjar a qualsevol hora. Si els buffets estaven tancats anaves al snack bar on tenies pizza, hamburgueses, frankfurts,… I begudes, doncs a qualsevol hora i de qualsevol tipus. També hi havia la possibilitat de fer esports nàutics no motoritzats com windsurf, kayak, snorkel,… També hi havia la facilitat de tenir tovalloles netes cada dia per anar a la platja o la piscina. A full!!!
Per la tarda vam acostar-nos a Playa del Carmen. El hotel tenia un servei d’autocar gratuït que sortia 2 cops al dia fins al poble, però s’havia de reservar i no vam tenir plaça. La solució era: taxi o van. El taxi et venia a buscar a l’hotel i costava 160 pesos. La van son unes furgonetes de 12-14 places que circulen per la carretera que va de Tulum a Playa del Carmen de forma continua. Són com un transport públic (però són privades) i no tenen parada preestablerta. Si et veuen parat a la carretera, es paren i si hi ha lloc, hi puges. Si no, a esperar a la següent. Van passant cada 15/20 min. i costen 20 pesos per persona. L’inconvenient es que des de l’hotel fins a la carretera teníem uns 2.5Km aproximadament però buscant l’ombra, es podien fer 
Playa del Carmen té (pels turistes) un únic carrer peatonal on pots trobar botigues de souviners, restaurants, empreses que organitzen excursions,… Tot pel turista. De fet una de les excursions les vam agafar aquí. A part d’això poc més a veure a Playa del Carmen.
Dia 3 (6 d’Agost): Cobá-Tankah
A matinar s’ha dit. A les 7.50 ens passaven a buscar per l’hotel. El problema d’aquestes excursions organitzades pel tour operador és el preu (bastant mes car que a Playa del Carmen) i que fa la ruta per varis hotels recollint més gent. Això vol dir que perds gairebé 1 hora fins que realment no et poses en ruta. Cobá són unes runes Maya en mig de la selva. La diferència amb Tulum i Chichen Itza és que encara es pot pujar a la pirámide principal de 120 esglaons. La ruta entre les diferents runes dins de Cobá la vam fer en bicicleta, força curiós ja que érem un autocar sencer amb bicicleta amunt i avall. Calor, molta calor. Unes runes poc explotades i que val la pena visitar.
De tornada vam passar per un poblat Maya on vam fer 2 tirolines, canoa i bany en un cenote. Un cenote és un un forat en la roca ‘calissa’ on degut a filtracions subterrànies hi trobem aigua dolça. Després de la calor i de l’aigua calenta del mar i de la piscina de l’hotel, vam agrair banyar-nos en aigua freda! Després vam degustar un dinar fet per la comunitat Maya de Tankah.
Vam arribar a l’hotel sobre les 18:00h, temps per aprofitar una mica la piscina de l’hotel. A la nit vam anar a sopar a un dels hotels temàtics de l’hotel. Durant la nostra estància teníem dret a 3 sopars en aquests restaurants (grill, mexicà, italià i japonès). En aquest cas va ser el grill on vam sopar molt bé. Em vaig decidir a provar la arrachera, carn de vedella tallada diferent del que estem acostumats. Pel meu gust massa molsa, me l’imaginava més bona. La Bibi no va fallar, es va demanar un steak que estava per llepar-s’hi els dits.
Dia 4 (7 d’Agost): Sian Ka’an
Aquest cop la sortida va ser a les 08:25h i ens van venir a buscar en Jeep fins a l’hotel. A la carretera ens esperaven 4 Jeeps més amb els que vam fer tota l’excursió. Gairebé 1h de camí fins arribar a la reserva de Sian Ka’an. Allí començava una pista forestal d’uns 50Km fins a Punta Allen. Durant el trajecte vam veure iguanes al mig del camí on feia sol pero s’apartaven just acostar-nos. La pista era una passada, durant el primer tram teníem selva a dreta i esquerra i més endavant es va convertir en mar i selva. En aquest tram es podien veure restes de l’huracà Wilma. La platja estava ple de restes d’arbres trencats, trossos de plàstics, trossos de fusta i la meitat de les palmeres de primera fila de mar bastant fetes pols. Al final de la reserva de Sian Ka’an s’arriba a Punta Allen.
A Punta Allen vam agafar una barca que ens va portar amunt i avall durant 3 hores. Des de la barca vam veure tortugues i dofins en estat salvatge. Després vam anar fins un corall a fer snorkel. Allí vam veure peixos de totes mides i de tots colors. També vam veure llamàntols i multitud de vegetació submarina. Finalment ens van portar a una platja que anomenaven piscina natural on no hi havia ni una una onada i l’aigua era molt transparent.
De retorn a Punta Allen tocava dinar i menjar coco just acabat “de collir”. Després als Jeeps i de tornada a l’hotel. Abans però vam fer una parada en un cenote per els que es volien banyar. No vam ser pas nosaltres, ja que només apropar-s’hi es sentia la olor d’aigua estancada i hi havia un tou de mosquits preparats per entrar en acció.
A l’arribar a l’hotel com sempre, una mica de piscina, margarites i a sopar barracuda. En Jordi (un noi que vam conèixer a l’hotel) havia optat per anar a pescar amb barca enlloc de venir a l’excursió. Durant les seves 4hores de pesca va pescar una barracuda enorme que després ens la van cuinar a l’hotel per sopar. Per llepar-s’hi els dits! Erem 6 i encara en va sobrar la meitat.
Dia 5 (8 d’Agost): Chichen Itzá
Tocava matinar una altra vegada. Quedava un llarg trajecte i ens passaven a buscar a les 7:50. Unes 2hores de viatge en autocar fins a Chichen-Itzá, una de los 7 noves meravelles del món. L’excursió era organitzada així que a dins només es tractava de seguir el guia, escoltar les explicacions i aguantar la calor. D’això últim ja ens havien avisat i havíem agafat un paraigües de l’habitació de l’hotel que ens va protegir del sol. Encara no se com la resta de la gent podia aguantar, però jo amb el paraigües i tot vaig suar la samarreta pels 4 cantons.
Haig de dir que em va sorprendre força tot el que envolta aquestes runes, una mica de història barrejada amb fantasia en fan un lloc curiós i digne de visitar. Tots els edificis tenen un què, alguns d’ells evidents i d’altres no tant però que la gent de la zona s’encarrega de difondre. La llàstima es que des de que va ser catalogada una de les noves meravelles, ja no es pot pujar a la piràmide (a diferència de Cobá, on si que es pot). Al final de la visita va arribar la semi-pàlida. Doncs si, tot i anar amb el paraigües no vaig poder aguantar i vaig tenir que buscar una ombra on seure’m una bona estona per recuperar-me. La calor era insuportable!
Un cop finalitzada la visita amb el guia, ens van deixar 1 hora per voltar i comprar una mica per dins del parc. Aquí vam tenir que aplicar la tècnica del “regateig”. Particularment no m’agrada gens i ho passo fatal, però bé, posats a fer-ho doncs vaig anar a sac. Al final acabàvem discutint per 10 pesos (0,66€, s’ha de ser ranci però ja ficats en el joc, doncs era el que tocava).
Sortint de Chichen-Itzá, a dinar en un restaurant on ens van oferir un ball típic de la zona on es ballava amb una o més ampolles de cervesa al cap. De tornada, parada al poble de Valladolid (res de l’altre món) i cap a l’hotel. Vam arribar sobre les 21:00h, temps just per anar a l’habitació a canviar-nos i sopar. Aquest cop tocava anar al restaurant mexicà. Un autèntic desastre, no la vam encertar i no ens va agradar gens. Alguns plats eren insípids, i altres massa picants.
Dia 6 (9 d’Agost): Tulum-Playa Paraiso-Gran Cenote-Akumal
Aquest dia vam optar per anar pel nostre aire, bé no del tot. Un parell de nits abans ens vam trobar una colla de catalans que ens van explicar que havien llogat una furgoneta (van) amb xòfer i que els havia portat tot el dia amunt i avall per un preu pactat. I això es el que vam fer junt amb les 2 parelles que haviem conegut a l’hotel. Vam llogar una van per tot el dia i anar pel nostre aire.
La primera visita va ser Tulum. Vam començar visitant les runes abans que escalfés massa el sol. Tot i així era una passada la calor que feia. Les runes de Tulum no eren tan espectaculars com les que havíem vist anteriorment però tenien una altre encant. Els edificis eren més petits però més reals. El que vull dir es que les runes s’assemblaven més a un poblat, no hi havia les macro construccions com altres zones. A més, donaven de cara al mar. De fet, la platja que hi havia a tocar de les runes era una passada.
Sortint de les runes vam anar cap al poble on vam donar una volta ràpida i dir que ja l’havíem vist. Després vam anar cap a Playa Paraiso. Quina platja!! El nom era ben merescut. Hi havia un bon muntatge: “xiringuito” amb música, para-sols, matalassos on la gent si tirava a prendre el sol o llegir i fins i tot una zona de massatges! Vam aprofitar per demanar unes cerveses típiques d’allí: Tecate, Sol i Doble Equis.
De Playa Paraiso vam anar al Gran Cenote. De fet, això si que era un cenote. S’havia de pagar entrada però ho tenien molt ben muntat. Fins i tot podies llogar material de snorkel. Naltros ja vam ser previsors i portàvem ulleres i tub des de casa. L’aigua era super clara, però el millor era que estava freda!! Vam agrair la temperatura, ja que les piscines i les platges de la zona eren caldo!
Després de refrescar-nos vam anar camí d’Akumal. Akumal es una platja on a 200 metres de la costa es poden veure tortugues marines en el seu habitat natural. Aquí vam aprofitar per menjar els entrepans que havíem preparat al buffet a 1a hora. I llavors cap a l’aigua, on vam veure les tortugues ven a prop nostre. La Bibi fins i tot en va tocar una (avisaven que no es podien tocar però ella R que R). Va ser una gran experiència.
A les 6 a l’hotel, a banyar-nos i sopar al japonès. Aquest cop si que vam triomfar, a menjar sushi s’ha dit! Amb lo viciats que estem al japonès, era valor segur. Fins i tot el cuiner va fer un joc de mans amb els estris de cuinar (tot i que no cap dels cuiners era japonès, se’ls donava prou bé).
Després de sopar vam reunir-nos amb les altres 2 parelles i a fer unes copes al bar Chill-Out a tocar del mar. I després cap a la discoteca de l’hotel a fer uns tequilas! La discoteca era força gran però estava bastant buida. De fet hi devia haver unes 20 persones quan l’aforament era de més de 400. Total, que van caure com 4 tequila dobles! Vam tancar la discoteca i ràpid cap al ’snack bar’ a fer un mos. Tancaven a les 02:00h però vam arribar a temps d’entrar (érem els únics).
Dia 7 (10 d’Agost): Relax
Avui tocava relax, relax absolut i més després de la festa del dia anterior. Per primer cop en molts dies ens llevàvem més tard de les 8. El dia de relax va anar perfecte perquè no si els tequilas o algun menjar del dia abans va fer de les seves. Vaig estar tot el matí i part de la tarda fent visites constants al lavabo. Tampoc vaig poder gaudir massa del ‘braçalet del poder’. Vull dir que vaig dedicar-me a veure aigua amb llimona i menjar pasta i arròs durant tot el dia. També vam aprofitar per fer una mica de snorkel per la platja de l’hotel. A la tarda vam treure el cap a Playa del Carmen a fer les compres d’última hora per la família i pels amics. Al vespre a fer bondat tot fent petar la xerrada (però sense tequilas).
Dia 8 (11 d’Agost): Relax-Viatge de Tornada
Matí de fer maletes i relax. No vam fer gaire cosa més. Bé, jo seguia amb visites al lavabo encara que no tant constants com el dia anterior (però hi seguia anant). A part d’això doncs platjeta, piscina, beure aigua,… A les 15:00h va arribar la hora fatidica, ens van arrancar el poder! (ens van treure el braçalet del tot inclòs). A aquest hora ens passaven a recollir direcció Cancún per agafar el vol de tornada.
Dia 9 (12 d’Agost): Viatge de Tornada
A les 12:00h vam aterrar a Barajas. Les maletes van trigar força a sortir, gairebé 1h! Era l’hora dels adéus amb les parelles que havíem conegut. A nosaltres encara ens quedava una bona estona. Metro, tren i cap a Atocha falta gent. Vam intentar avançar els bitllets ja que fins les 18:00h no sortia el que teníem comprat. Quin merder! En teoria amb el bitllet electr`nic et pots dirigir a unes màquines de check-in per canviar el bitllet (sempre i quan sigui del mateix preu). Però el problema es que teníem 2 bitllets! I no es podien canviar d’un sol cop, amb la qual cosa ho havíem de fer per separat. Però corriem el risc de: a l’hora de canviar el 2on bitllet que no quedessin places i/o que els seients no fossin contigus. Al final vam tenir que fer-ho en persona però…es la Renfe! Potser hi havia com 10 taulells disponibles, 7 per compres de bitllet amb antelació i 3 per compres de bitllets pel mateix dia i canvis. Amb el que us podeu imaginar que les cues no eren equitatives. En els taulells per fer els canvis hi havia cues de fins a 20 persones i en la de compra anticipada fins i tot els venedors es tornaven per sortir a fumar. Al final vam poder avançar el bitllet 2h abans del que teníem, cosa que vam agrair ja que portàvem 17h de viatge des de que havíem sortit de l’hotel. Sobre les 20:00h estàvem de nou a Sabadell, s’havien acabat les vacances. Bé, no del tot, ja que fins el dia 25 no ens esperaven a la feina
A títol de resum crec que es un viatge molt guapo, curt però molt guapo. Encara que vagis amb l’objectiu de fer relax, acabes fent excursions (de fet per això vam escollir aquesta destinació enlloc de Punta Cana on es anar a no fer res). El que passa que en 6 dies i mig (que són els que estas allí sense comptar viatges) es fa curt. Potser un parell de dies més per aprofitar un hotel de luxe i tot el que t’ofereix no estarien de més. Viatge 100% recomanable amb visita obligada a Chichen-Izá.
Ah, un altre punt molt positiu d’aquest viatge es que he estat 9 dies sense internet, ni wifi, ni mail ni res de res. Es el primer cop que ho faig en molts any i ha estat genial fer una desconnexió total que de tant en tant es necessita. El pròxim viatge haurà de complir aquest requisit si o si.
Viva México pendejos!!
Ups, falten les fotos. Les intento penjar en breu. El link: Fotos
.
. Clica aquí
. Tampoc dic res de nou si us dic que es un escàndol pagar més de 200 de les antigues pessetes per un litre. Encara recordo quan vaig començar a conduir que pagava el litre a 80 pessetes. Us passo una taula que m’ha arribat avui per mail en la que esta clar que algú s’embutxaca diners a costa dels conductors.