El planeta d’en Kaito

Les fotos aquí.

Després de dies, setmanes i gairebé mesos, aquest cap de setmana he instalar el Access Point al terrat de l’edifici. L’obra no ha estat fàcil ja que s’havia de passar corrent i xarxa des de l’habitació de l’ordinador fins al terrat comunitari de l’edifici. En principi no tenia més complicació, tirar 2 cables fins a dalt. Jejeje, que fàcil no? El primer pas va ser l’ús d’una sonda per veure per on podia passar cables. Un cop es va veure viable es van calcular els metres (a ull) per comprar els cables: uns 40m. Al final han sobrat 5 o 6, pero més val tirar llarg que curt. El següent pas: començar a tirar cable. Primer de l’habitació a la caixa de conexions de TV i telèfon del pis. Els volia passar per una manguera buida, pero els 2 no passaven per la mateixa manguera. Al final el de xarxa passa junt amb el del telèfon. Després de la caixa del pis fins al replà de l’edifici. I llavors tira cap amunt, replà a replà fins arribar a l’ultim pis. Allí ja només quedava arribar a la base de l’antena i ja està. Aquesta part ja es va acabar farà cosa de 3 o 4 setmanes.
El següent pas: ficar el AP dins la caixa estanca. Després de mirar amb deteniment quina caixa es podia posar on hi entrés al AP sense desmuntar-lo junt amb el transformador, em vaig trobar amb la sopresa que no hi cabia per culpa del conector d’alimentació. No va quedar mes remei que desmuntar-lo i ficar la placa directament. Per últim, penjar la caixa al màstil de l’antena comunitària (temporalment amb una corda a falta de brides llargues) i voilà, tot funcionant.
El seguent objectiu és crear un enllaç a tres bandes amb en Pau i l’Albert (i que de moment només he pogut fer amb el Pau) seguint la filosofia del projecte guifi.net.
Per veure les fotografies del procés d’instal·lació, passeu-vos per aquí.

Aquest cap de setmana hem anat d’excursió a Vielha per gaudir d’una esquiada a la “Meca” de l’esquí de Catalunya, Baqueira Beret. És el primer cop que hi anava, i no ha pogut estar millor. Molta neu, bona qualitat, poques cues,… una mica de fred (uns -4º), pero el sol ha ajudat a aguantar. L’únic petit inconvient: el preu; fa una mica de mal pagar 39eur, però si matines i apures fins al final (com vam fer nosaltres començant les jornades a les 9 i fins les 5), amortitzes de sobres. M’he quedat impresionat de les dimensions, miressis cap on miressis veies telecadires. El número de pistes ni el sé, però es que a part d’això es pot baixar per on vulguis, hi ha un munt de zones esquiables que no estan marcades. A la galeria d’imatges he posat algunes fotos del cap de setmana. Clica aquí
També aprofito per penjar algunes fotos de l’esquiada a Formigueres de finals de l’any passat. El temps no va acompanyar massa: pluja al matí, tormenta de neu cap a la tarda i molt fred. Era l’estrena de la temporada i va fer una mica de ràbia, però es va esquiar que era l’objectiu. Clica aquí