Avui començem les vacances i marxem cap a Estats Units. Ja tocava, quinze dies de vacancetes (que no es el mateix que de relax) perquè no pararem. La ruta a seguir és a grans trets: Los Angeles, Las Vegas i San Francisco, tot això passant per quatre estats (California, Arizona, Utah i Nevada) i varis parcs nacionals. En resum: un munt de milles en 15 dies (que en sòl yanqui serà 13) i dormint ni més ni menys que en 12 hotels diferents. El que fa internet!! Portavem una setmana anant a dormir a les 2 per tal de reservar-los tots.
Per altra banda, i després d’algunes recomanacions, ens hem comprat una PDA amb GPS. Alguns s’havien llogat cotxe amb GPS, alguns altres ja el tenien i naltros hem anat al MediaMarkt i ha caigut una Acer N35 (el més econòmic), esperem que sigui d’utilitat ja que tampoc era un gadget que teniem en ment comprar, però ha estat en plan “emergècia”.
En aquest mateix post anirem afegint la bitàcola del viatge dia a dia (si tenim internet clar). També intentarem penjar fotos a la galeria d’imatges (aquí).
Dia 1 (05/08): Barcelona-Los Angeles
Hem sortit de Barcelona a les 12:25 en un vol de US Airways direcció Philadelphia. Hem flipat amb l’interrogatori que ens han fet en plena cua de facturació: ens han demanat passaport, preguntant qui havia fet les maletes, si portavem regals, si algú ens havia donat algo, etc… Tot això abans de facturar i tot! El primer vol molt bé: 8.25h de trajecte amb beguda gratix i dinar inclòs. El segon vol ja ha estat més xungo (Philadelphia-LA), hem sortit amb 1.40h de retard, més 5.30h de viatge i només una trista beguda.
Total, que hem arribat a LA tardissim. Hem recollit el cotxe: un Crysler Stratus amb 5000milles molt nou i molt gran. El tio del lloguer ens volia vendre la moto de que pillessim un model més gran perquè era “more comfortable”, però si el que tenim es mega comfortable, però per ells és un “compact”.
Montem GPS amb mapes de California i cap hotel. El GPS és la salvació ja que són les 11 de la nit i busquem un hotel a LA que petit no és. No gaire més per avui, que portem…24h desperts, a dormir!!!
Dia 2 (06/08): Los Angeles-Palm Springs
Ahir vam anar a dormir passades la 1 i ens hem llevat a les 6.30 sense despertador, cosa del canvi horari. El hotel benne:esmorzar inclòs i wifi. Hem desfilat aviat cap a Sunset Bvd on hi ha locals i estudis de cine antics. Després cap a Hollywood Bvd on hi ha el teatre Kodak (on fan els Oscars), el teatre Chinès amb el terra amb peus i mans de famosos, i les estrelles del passeig de la fama. Llavors cap a Rodeo Drive = pasta, molta pasta. Les botigues més “pijes” en 3 illes. Seguim cap a Beverly Hills, igual que les pelis, carrers amb palmeres, cases amb jardins,…Abans de pirar passem per Mulholland Drive per veure el cartell de Hollywood. Tirem cap a Universal Studios on dinem, i després estudis de la Warner (tancats el cap de setmana).
Deixem Los Angeles direcció Palm Springs. Carreteres de 4 i 5 carrils i amb velocitat màxima de 70mph. A les 6 sóm a lloc, ciutat mig deserta, però amb tots els carrers de 2 carrils! Hotel estil hawaià, una calor impressionant (a recepció ens diuen que a l’estiu la gent pira per això). Anem a la piscina, l’aigua és caldoooo!
Per sopar anem a un centre lúdic a l’aire lliure, tope american. Menjem en un burger ambientat en anys 60, jo la vull sense trickle, pickles, maionaisse ni mustard (en resum sense salsa i no més de 3 ingredients). Fiquem un “Dime” (10 cèntims) a la gramola per sentir Areta Franklin, però abans de que soni ens diuen que tanquen.
Dia 3 (07/08): Palm Springs-Joshua Tree-Laughlin
Anem cap al Parc Nacional de Joshua Tree. A la guia que tenim avisen de portar uns 4L d’aigua per cap i comprem 12 ampolletes de mig litre (més 3L que ja portavem). Com dins del parc no hi ha res per menjar ni veure comprem pà i un paquet de gall d’indi (per suposat res d’oli, no existeix), serà el nostre dinar.
A l’entrada del parc pillem el National Parks Pass que serveix per tots els parcs nacionals de EUA per un any (50$ per cotxe). El iaiu del punt d’informació és molt amable, ens indica el millor per veure per les 3h que li diem que estarem al parc. Anem cap a dins i milles, moltes milles. Anem parant als punts que ens han dit, no hi ha mai més de 5 cotxes. En alguns punts s’ha de caminar 1 milla o un pèl més. Tots molt guapos, molt sec i ple dels famosos arbres Joshua. La Bibi s’emociona amb uns cactus raríssims anomenats Chollas, i jo estic a mitja pàlida perquè fa molta molta molta calor. No se quantes milles fem per dins del parc però tela!!
Sortim del parc direcció Nevada per fer-hi nit. Arribem a Laughlin sobre les 10 després de 4h de cotxe, tenim hab. en un peasso casino, i a sobre ens diuen que ens donen una suite: peasso habitació amb jacuzzi, vestidor, 2 sofàs, barra de bar amb tamburets i a part el llit. Baixem a baix i ple de escurabutxaques, no s’acaben!! Ruletes, baccarà, poker,…Viciats, molts viciats! En conèc més d’un que disfrutaria. La piscina està tancada i la platjeta del riu colorado (privada) també. No ho podrem aprofitar perquè demà torne a tenir una tirada. Podem sopar a un restaurant del casino que no xapen mai. (camarera una mica estúpida i a sobre esperava propina). L’hotel de luju i barato, però la wifi és pagant, així que avui no hi ha internete.
Dia 4 (08/08): Laughlin-Grand Canyon-Tuba City
Tenim 4h fins a Grand Canyon i pirem aviat. Just abans d’entrar al parc nacional, parem a dinar i fem la primera incursió a un McDonalds. No hi ha gaire cosa més, així que un Grilled Chicken per la Bibi i uns McNuggets i hamburger per mi. Ah i 2 Coke free refill!
Entrem al parc i anem al primer view point: impressionant!! No hi ha paraules, brutal! Fins que no ho veus no t’ho imagines! Quin foradot! El parc té muntat un servei de busos per recorrer els punts més interessants. Pos res, amunt i avall amb el bus i anar parant i fent fotos. A les 7 marxem del parc direcció Monument Valley.
Hem tingut un petit problemilla amb la PDA. S’ha quedat fregida i no anava ni el softreset. Al final hem fet un hardreset perdent tot el software instalat. Gràcies al portàtil i la Zaurus, hem pogut fer una instalació del TomTom nova, i tot fet on “the road” sense parar.
Segon problemilla: no vam trobar hotel per internet en aquesta zona, tot ple, així que anem a l’aventura. A Tuba City sabem de 2 hotels, preguntem en el 1er i res, tot ple. Sortint de recepció un senyor que ens havia sentit ens comenta que allí darrera hi ha un RV (és del mateix hotel). Un RV pel que hem deduït són les autocarvanes, i els parkings per fer-hi nit també li diuen així. Es una opció prou bona, ja que és millor que dormir dins del cotxe en un parking qualsevol. A més hi ha corrent i dutxes. Intentem trobar un altre hotel però res, ens decidim pel RV. Anem a recepció i preguntem si tenen anulacions de última hora, però res. Li preguntem pel RV i la tia diu si i diu:us ho podia haver dit abans (poz zi, que sort del paiu que ens ha sentit i ens ho ha dit). Falta sopar, preguntem on (són passades les 10) i…McDonalds, no hi ha res més obert. Sorpresa a arribar-hi: només es per emportar i s’ha de demanar des del cotxe i a davant tens una màquina que té un micro!!!Jo cagant-me en tot, la Bibi partint-se el cul. Al final aconseguim demanar el que volem i batim records: en un dia 2 McDonalds i això que haviem passat els 3 primers sense.
Per dormir hem intentat tapar els vidres amb diaris i ha quedat molt “mono”, però el problema ha estat la calor. Amb tot tancat no podiem estar, ens hem llevat suats a les 2h, primer hem obert finestres uns dits i al final finestres baixades del tot. Algo s’ha dormit i ens hem pogut dutxar i rentar, comptant que no teniem res li donem un aprovat.
Dia 5 (09/08):Tuba City-Monument Valley-Antelope Canyon-Lake Powell-Glendale
A les 6.30 estem de peu, fa sol i la llum ens desperta a través dels vidres del cotxe. Dutxa, checkout i carretera cap a Monument Valley. Tenim un bon troç i a mida que ens apropem el temps empitjora i la pluja s’intensifica quan arribem a l’entrada del parc. Ens comenten que el tema esta bastant enfangat i que millor tornem demà (clar, la nostra ruta es mega flexible 
). Ens conformem en veure-ho des de la carretera esfaltada que arriba al parc. Tornem enrera per fer una V i anar cap a Antelope Canyon (unes 3h). Parem a posar benzina i la de la benzinera diu que no hi plou mai allí, que el que esta caïent no es normal (precisament el dia que venim). Arribem a Antelope Canyon i això es territori dels indios Navajo (com Monument Valley) i aquí res del Parks Pass, ells volen pastaaa. Un paiu ens fa de xofer (un 4×4 atrotinat) i de guia. Un cop a lloc, el tio fa amistat amb la Bibi i li va dient des d’on fer les fotos. El dia segueix sense acompanyar encara que no plou, fa poc sol per disfrutar al 100% del Antelope Canyon. El guia emocionat al final li ha pillat la càmara a la Bibi per fer les fotos! La veritat es que tot i el mal temps la visita val molt la pena.
Seguim cap a Page per veure el Lake Powell i la Glen Dam. Es tracta d’una presa enorme que conté el riu Glen i forma el llac. El llac (com gairebé tot a EUA) es enorme i hi ha la tira de turisme nàutic. No parem de veure “ranxeras” remolcant barques.
Finalment arribem al B&B de Glendale on dormirem. El primer que ens han dit és que s’ha de canviar l’hora, és una hora més, ja que estem a Utah. Per tant si ja és tard, encara ho és més. El segon missatge: el poble es enano i no té restaurant així que hem d’anar al poble del costat a sopar. Sopem i aprofitem la wifi del restaurant (des de dins del cotxe i des de l’altre cantó de la carretera) per trucar i enviar missatges 
.
Dia 6 (10/08):Glendale-Bryce Canyon-Las Vegas
Esmorzar de lujo amb tots els que estan allotjats al B&B, hem practicat english a tope per nassos ja que hem compartit taula amb 2 matrimonis yanquis. Ràpid ens hem plantat a Bryce Canyon, aquí rutlla el Parks Pass. També hi ha muntat un servei d’autobusos (com al Grand Canyon) per anar als punts més interessants, però tots son accessibles amb cotxe particular i està menys massificat, així que hem decidit d’anar pel nostre compte. En un dels punts hem caminat 1km de baixada i un altra de pujada per anar ben endins del “canyon”. Ha estat brutal veure les formacions de pedra des de sota mateix. Un cop a baix ha començat a ploure i hem hagut de pujar 250m de desnivell a tota llet. Hem arribat morts.
Hem sortit del parc cap a les 2.30h i tenim 4h per endavant fins Las Vegas: toca menjar ràpid. He inagurat temporada Hot Dog, no està dolent però els del Viena estan millors. La Bibi s’ha decantat per una pizza individual hawaiana.
A les 6 hem arribat a Las Vegas (son les 7 del nostre cos, pero s’ha de retrassar l’hora perque estem a Nevada). Mentre ens aproximem a las Vegas veiem passar un avió molt baix amb un radar circular a dalt i un “caza” al darrera. Deduïm que és el Air Force One amb el Bush. Les sospites seran certes ja que ens assebentem a l’hotel dels intents d’atentat i que el Bush ha marxat de Washington per potes.
Quina por, la ciutat té una extensió bestial i la de cotxes que hi circulen tampoc són pocs. Primera parada: Hotel Luxor. El cotxe es deixa a l’entrada on hi ha 6 o 7 aparcacotxes. Primera impressió: calor, moltissima calor (es nota que estem al mig del desert). Un cop a dins tot esta ambientat en el món Egipci, amb la sala enorme de escurabutxaques i taules de vici al mig. Hi ha com 10 taulells per fer el checkin, som-hi! La noia ens diu no se que del llit que ens dóna un més gran, per naltros cap problema. Resum: suite doble o triple al pis 30 (l’ultim) de la piramide. La porta d’entrada es doble, i en té una d’individual més enllà. Entrem i…un menjador!!! Sofas, barra de bar amb tamburets i taula de menjador. A l’esquerra una porta: un lavabo. On està el llit? Una altra porta al fons del menjador dóna a una habitació amb un llit i un altre sofà. I la dutxa? Una porta dóna a un lavabo amb jacuzzi, dutxa, 2 piques i un altre sanitari. FLIPAAAANT! Més de 100m2, més que el nostre pis!
Per refrescar-nos una mica hem anat a la piscina (hauria de dir piscines perquè n’hi ha 3). Quina calda que fa a l’aire lliure! Dutxa i a patejar pels carrers de Las Vegas per fer temps per sopar amb la meva cosina i el seu home. Casualitats de la vida que estan a la costa oest fent ruta desde San Francisco i coincidim a Las Vegas la mateixa nit.
Per sortir de l’hotel hem agafat un tram aeri que uneix 3 casinos i que ens ha deixat a l’Excalibur (per fora es com de dibuixos animats i per dins com els demés: màquines i taules per viciar tot ambientat en l’edat mitjana). A continuació hem entrat al New York New York. Es com una mini ciutat amb comerços, restaurants,… i una muntanya russa! (objectiu Ferran: abans de marxar de Las Vegas s’hi ha de pujar). Hem seguit pel “The Strip” tot mirant casinos per fora: MGM, Aladdin, Paris (amb replica Tour Eiffel, arc de triomf, opera), Bellagio (amb unes fonts amb llum a ritme de la música),…Fem un “stop and go” per pillar aigua, es de nit i quina calda!
Finalment ens hem trobat amb la meva cosina. Anem a sopar a un xiringuitu amb música a tota llet. Són gairebé les 12 i no hi havia alternatives. Hem sopat hamburgueses i hem mantingut converses cridant. També hem rigut amb una penya de frikis que ballava a l’estil “Carton”.
Hem seguit la ruta pels casinos aquest cop per dins: Venetian (amb repliques d’uns canals amb gondoles i tot), Treasure Island (ambientat en plan pirates del carib), Caesars Palace,…Tots iguals: màquines i taules a full.
Hem arribat a l’hotel a les 3, els peus em fan mal: tinc una bullofa a cada dit gros dels peus. Amb la calor i el patejar se m’han escaldufat. A la Bibi no li funciona l’abductor dret. Estem trinxats. Dormirem poc perquè demà volem fer coses abans de marxar de Las Vegas.
Dia 7 (11/08):Las Vegas-Death Valley-Bishop
A les 10.30h hem fet el checkout. Abans d’agafar el cotxe hem anat al MGM a veure els lleons pero precisament avui estan netejant i no hi són. Ens hem quedat mirant unes partides de poker, estan com un llum. Coses rares: jugadors amb ulleres de sol, amb gorres, fent filigranes amb les fitxes mentre esperen turno,…de tot i més. Hem seguit cap al New York a pujar a la muntanya russa: la Bibi ha sortit amb molt mal de cap. Abans de pujar ja no estava massa fina i això l’ha rematat. Ja que estem a Las Vegas haurem de jugar algo. Juguem a la ruleta, l’aposta minima son 5$ i no tenim gaire idea. Aixi que els 20$ que hem canviat ens duren 4 jugades: que trist. Es tard i tenim 6h de cotxe per endavant, marxem cagant llets!
Després de 2h de cotxe hem parat a una benzinera per omplir dipòsit i dinar alguna cosa. Són la 1 i al Death Valley no hi ha absolutament res. Toca repetir menu HotDog, a la benzinera no hi ha res més. Al cap de mitja hora més de cotxe hem entrat al parc natural. També rutlla amb el Parks Pass, però a diferència de la resta de parcs, aquí no hi ha un paiu, hi ha una màquina i es self-service (això dóna una idea de lo mort que està parc i de la calor que hi fa perquè hi hagi un “ranger”). Comença l’aventura, el Deatch Valley és el lloc on fà mes calor de tot EUA. Avui precisament hem estat a 45º!!! La veritat és que el paissatge és espectacular, carretera i més carretera. Hem fet 3 parades obligatòries a punts importants i en caminades de 200m ens hem begut mig litre d’aigua entre els 2. Un dels punts eren unes dunes de sorra finissima, com el desert i hem conduït una bona estona per sota del nivell del mar. Al mig del parc hi ha 2 pobles (bé, 4 cases mal comptades, i encara no entenc com hi pot haver algo) amb una benzinera i son automàtiques a partir de les 5 de la tarda (la benzina barata tampoc ho és, com s’aprofiten). En una d’elles posem 10$ de benzina per curar-nos en salud. Falta sortir del parc, i ens espera el pitjor. Només sortir de l’últim poble venen uns 20milles on recomanen només començar que apaguis l’aire acondicionat per evitar que el cotxe s’escalfi. I no és broma, són 35km solitaris amb pujada constant on el cotxe a 3mil revolucions no passa dels 55km/h!!! Al principi naltros hem passat però veient l’agulla de la temperatura hem apagat l’aire. Durant aquests km hi ha diposits d’aigua (no potable) per als radiadors dels cotxes. No és broma! Sort que anavem amb un cotxe novet perquè el pobre ha patit! Hem estat unes 4h per atravessar el vall i per fi hem arribat de nou a la civilització. Vaja, que lo de Death és del tot cert!
Només hem fet una horeta i mitja fins a Bishop on hem fet nit a un Motel8. Com altres cops ens hem trobat que anavem a deshores per sopar (tot just són 3/4 de 10). Al final en un xinès ens han ofert menjar per emportar ja que en 10min. tancaven. Tampoc hi ha massa gana, ha estat un dia dur. Demà més!
Dia 8 (12/08):Bishop-Mono Lake-Yosemite-Groveland
Després de la pallissa d’ahir, avui la cosa es plantejava més lleugera: visitar Yosemite. Hem estat gairebe 2.30h per arribar-hi. Hem parat abans a veure el llac Mono, no ho teniem previst però ha valgut la pena. Es un llac que no té cap sortida d’aigua, és totalment tancat. L’aigua és super espessa ja que té 3 cops mes de sal que la del mar. Degut a això es fan unes pedres que aqui en diuen “tufa” com si sortissin de l’aigua.
Un cop a Yosemite (ja son la 1h gairebé), flipant amb la gent. Tota la gent que no haviem vist en aquests dies, estaven aquí. També tirem del Parks Pass i com la majoria dels parcs tenen el servei de busos gratuïts. Les distàncies són molt llargues entre els punts d’interès i hem decidit anar a la nostra. A grans trets hem vist sequòies gegants, cascades i unes vistes molt boniques de la vall tant des de dalt com de baix. L’únic inconvenient han estat les distàncies i amb la broma d’anar amunt i avall no hem dinat. Bé, mentida, hem dinat unes galetes Oreos i mitja poma cadascú. Sortim del parc sobre les 8 i hem d’arribar al camping que està a 1h llarga.
No sabem que ens trobarem ja que no vam trobar hotels a Yosemite (tot estava plè). Al final vam trobar una “càbina” en un càmping que pel que vam veure a la web és com una tenda però més rígida. A més no estem convencuts si hi haurà llençols i mantes i fa fresqueta, però millor un llit que dormir al cotxe. O sigui que a l’aventura.
Hem arribat al camping sobre les 9.30h i..sorpresa!!! La “càbina” en questió és com un bungalow petit sense cuina ni lavabo però amb llum, nevereta, microones i tv. A més equipat amb un calefactor, llençols i mantes. Quina sorpresa més agradable. Hem triomfat: hem passat de la por inicial pel que podiem trobar a la felicitat absoluta. Abans però hem de sopar: hem anat al poble (Groveland) i ens han donat carbasses als 2 unics llocs que hem trobat oberts. No gaire amables hem preguntat per sopar i en ambdós llocs ens han dit que estaven tancats (tenien gent però suposo que tancaven en breu). Ni tant sols ens han ofert per emportar, rancis!! Hem tornat al camping amb la panxa buïda i amb la idea de comprar algo a la recepció. Just quan arribem estaven tancant i ens han deixat entrar. Pedazo sopar: 2 hamburgueses congelades que farem al microones. Després del suculent dinar , ara un sopar de luju! Què hi farem, ens passa per voler fer moltes coses en un dia.
Per finalitzar el dia una última sorpresa: el camping té internet, però no a velocitat mediocre, té un canuto impressionant. Hem aprofitat per pujar totes les fotos fins avui (que no són poques) i com pujaven!!! Al final a la “càbina” li donem un…11!
Dia 9 (13/08):Groveland-San Francisco
La dormida a la cabana ha estat genial. Feia una mica de fresca pero amb la triple manta de luxe. Per mi ha estat com anar de tenda de campanya pero millor encara. Al final el tema internet l’hem aprofitat fins a ultima hora per fer trucar a traves del Skype.
Ens hem posat en marxa un pel mes tard que la resta de dies pero es que no parem. Avui l’objectiu es arribar a San Francisco. Al final hem trigat unes 3h ja que hem trobat una mica de cua. Estem en un Super8 a 25min. del centre pero te parquing privat i internet (molt mes lent que el del camping). Es l’unic hotel on estarem 2 dies aixi que de moment guai.
A les 4 hem arribat al Fisherman’s Warf (port pesquer) i ves per on en un restaurant ja donaven sopar i hem aprofitat per dinar, jejeje.
Despres hem estat de visita pel Warf on hem vist foques i un munt de botigues. Tambe hi ha molts restaurants de peix i marisc. Des del port s’organitzen excursions fins a l’illa d’Alcatraz. Hem passat d’anar-hi, no era un punt molt “recomenat” per coneguts que hi havien estat. Ens hem conformat en veure-ho des del mateix port.
A continuacio hem tirat cap al Golden Gate. Hem fet un reportatge a tutti plen. Per sortir de San Francisco es gratuit, pero en sentit contrari es de pagament. El pont es espectacular, tot i que quan tingui temps haig de mirar perque es tant important, perque hi ha un pont que uneix San Francisco amb Oakland (crec), que es molt mes llarg i currat.
Un cop a l’altre canto del Golden Gate hem visitat els pobles de Sausalito i Tiburon. Son 2 poblets pesquers molt bonics i tranquilets. Ningu ho diria que estem a 15min. de San Francisco. Sopem a Sausalito i retirada cap a l’hotel (pagant els 5$ de rigor per passar el Golden Gate).
Dia 10 (14/08):San Francisco
Avui no hem de fer maletes perque no canviem d’hotel!!! Jajaja. A mes tenim l’esmorzar inclos.
La primera visita del dia: Chinatown. Hem estat de sort a l’aparcar ja que es un carrer sense sortida on no hi ha limit d’hores de parking (s’estila molt aqui, encara que no es pagui tens limit de temps, no tens paper ni res, es questio de ser legal; a part de que pot passar el sheriff i ficar-te un “ticket”).
La zona fa honor al seu nom: esta ple de xinesos. La llengua que es parla es xines, el menjar de les botigues es xines (unes verdures super rares, peix assecat, especies…) i l’alçada de la gent es a l’estil xines tambe (ja m’enteneu: petitons).
Despres hem anat tot caminant fins al downtown, on hem dinat i hem tret tickets per al famos tramvia de San Francisco. Ens hem arribat fins al port per fer temps. Llavors hem anat amb “muni” (el tramvia) fins on teniem el cotxe per anar cap al Golden Gate Park. El parc es enorme, es pot circular per dintre. Hem aparcat a prop d’un llac on llogaven patins, bicis i barques (com el parc catalunya). Hem fet un cafe en un banc mentre descansavem (fins i tot he fet una migdiadeta). Seguidament hem anat a veure un jardi japones que hi ha dins el parc. Es un jardi molt curios ple de bonsais, figures al mig de l’aigua, amb un parell de repliques de construccions japoneses i fins i tot un bar on prendre te (servit en bols).
Per acabar el dia hem donat una volta amb cotxe per algunes places de la ciutat forca conegudes com Plaza Alta i Alamo per acabar de nou al Fisherman’s Warf a sopar . En aquest anar i venir pels carrers de San Francisco, el GPS s’ha tornat boig i intentant seguir-lo m’he ficat en un carrer contradireccio (i de 4 carrils)!!He fet tota una illa i fins que no estava a punt de girar per el seguent carrer, no m’he enterat fins que no m’he trobat tots els cotxes de cara i un exactament pel meu carril. Per sort no ha passat res ni m’han pillat els polis. Quins nervis!!!
Els restaurants que vam veure ahir ens han fet tirar cap al Warf. Ens hem decantat per una dels multiples tenderetes que venen per emportar pero que tenen taules per si t’ho vols menjar alli. Ens hem demanat 2 safates: una de calamars a l’andalusa i una altra de gambes arrebossades. Mhhhhhh, que bo!!
Abans de marxar hem passejat per les botiguetes i cap l’hotel que l’endema toca ruta.
Dia 11 (15/08):San Francisco-Stanford-Silicon Valley-Santa Cruz-Monterey
Els dos dies que hem estat a San Francisco el temps no ha acompanyat. Pantalons llargs i jersei i pel que sembla avui tampoc acompanya. L’objectiu d’avui es arribar a Monterey que esta a unes 2h de San Francisco i aprofitarem per anar tirant amb la calma i anar parant a alguns llocs que ens venen de pas.
El primer lloc on hem parat ha estat a Santa Clara, exactament a la universitat de Stanford. Be, la universitat es com un sol poble, te un munt d’edifcis entre els que es troben les facultats, centre comercials, camp de fubtol america, residencies,… Hem anat a l’edifci principal i des d’alli hem anat caminant fins la facultat d’enginyeria informatica. Una mica frikis oi? Doncs es força curiosa ja que els edificis i les aules tenen noms de marques i personatges importants en el mon informatic. Jo de pas he anat al WC i la cosa ha sortit cara. Quan hem recollit el cotxe, ens havien ficat una multa per excedir el temps del parquimetre. Ens haviem passat per 5min (degut a la meva visita al WC). El sheriff estava 10 cotxes mes endavant anar fent feina. Pero res de res, que l’hem de pagar. (Be, aixo ja ho veurem perque el cotxe es de lloguer i….de moment hem passat).
Sortint d’aqui hem anat cap a Silicon Valley on es troben un munt d’empreses del sector informatic tant de HW com de SW). El GPS ha treballat de valent i hem passat per alguns llocs mes d’una vegada, pero es que no teniem la situacio de les empreses en quant a proximitat. Aixi que hem anat seguint una llista d’adreçes i hem repetit carrers 2 i 3 vegades. En aglunes empreses fins i tot hem parat a fer fotos davant dels cartells, mes frikis que la visita a Stanford oi? Jajaja. Hem vist entre d’altres: Sun, Cisco, Altera, National Semiconductor, Cypress, AMD, Sony,Cadence…
Despres de dinar hem anat a Santa Cruz. Es un poble costener amb un port tipic de pelicula: tot de fusta ple de parades de menjar i amb atraccions. No te mes, hem donat una volta de gairebe 1h i direccio cap a Monterey.
Monterey tambe es un poble de costa i hem tingut temps suficient per deixar les maletes i anar a sopar al Warf (molt mes petit que el de San Francisco i igualment amb foques),aquesta vegada entaulats com a senyors i amb vistes al mar(i als lleons marins).
Un cop a l’hotel hem repassat les reserves dels hotels i…ens adonat que ens haviem equivocat. Dema tenim nit tocant a Malibu, no pot ser! Encara tenim 2 dies i no tenim per que fer 6h en un sol dia (amb les presses de la setmana anterior ens debiem equivocar). L’hotel no te internet i el portatil no te bateria. Aixi que Zaurus a la ma i a fer wardriving per trobar una wifi i poder anular o canviar la nit de l’endema. Despres de 3 o 4 intents amb varies wifi obertes aconseguim conectar-nos a la wifi d’un hotel. Semblem espies amb el cotxe parat davant l’hotel, la Bibi al volant i jo amb la PDA al costat. Al final es fan les 11 de la nit pero ha servit d’algo.
Dia 12 (16/08):Monterey-Carmel-Big Sur-Morro Bay-San Luis Obispo
De bon mati anem a mirar les foques del warf perque de nit no es veien gaire be. Un cop feta la visita fem marxa enrera i parem a un centre comercial, objectiu: samarretes de NBA. Trobem una tenda on les tenen les tres, perfecte!! Ja podem seguir la ruta. El seguent poble esta a 5 minuts, es diu Carmel i havia tingut com a alcalde a Clint Eastwood. Al poble l’hem definit com a “bonic” perque tot esta molt cuidat, res fora de lloc i la majoria de les cases semblen de conte. Ens hem menjat un pretzel de xocolata i hem baixat a la platja, es clar “bonica” tambe.
Ens disposem a baixar cap a San Luis Obispo per la costa, 60 milles de curves i zig zags que he fet com una campiona! Es tracta d’una carreterra panoramica on es poden anar veient els penyasegats, ponts i catarates que hi ha. Una d’aquestes parades ha estat curiosa: nomes baixar del cotxe m’han asaltat 4 esquirols demanant menjar (i jo contra les normes els he donat nectarina, que la fruita es molt sana tu!). 20 passos mes enlla una platgeta amb lleons marins, els teniem a 7 metres! Estaven tan panxos prenent el solet! Unes fotos i seguim la ruta del Big Sur.
Dia 13 (17/08):San Luis Obispo-Los Angeles
Proleg: Dia de relax “relatiu” amb visita als pobles de Carmel, Santa Barbara i Malibu. Hem passat de les 3mil milles amb el cotxe (uns 5mil km) en 12 dies, vaya record!!
Dia 14 (18/08):Malibu-Los Angeles International Airport
Avui per ser l’ultim dia ens hem llevat mes tard,hem ordenat les maletes i hem marxat a veure el que ens faltava de LA. Primera parada Santa Monica, la famosa platja de “Los vigilantes de la playa”. Primer hem passejat per Promenade (zona comercial on per cert hem fet fira), hem dinat 2 steacks i ens hem premiat amb un gelat i un cafe expresso amb gel! Increible!!
Despres de seguir passejant i veient tendes de luxe rodejades de pidolaires hem anat cap a Venice i Marina del Rei.
Venice preten ser una imitacio a l’autentica Venecia, pero la veritat es que ni te tants canals ni son gaire profunds, aixi que hem decidit anar fins a Marina del Rei, on hem confirmat el que haviem llegit, te el port artificial mes gran del mon.
D’aqui ja hem sortit a tornar el cotxe de lloguer, i el seu servei de shuttle ens ha portat a la terminal de US Airways.
Nomes arribar ens han marejat stand amunt i stand avall,un cop ja l’hem trobat ens diuen q hem de portar les maletes al registre. Eing??? Ens condueixen a un lloc on ens diuen que desbloquejem maletes q s’han de registrar…Aconsegueixo dir-li al noi que no vull que les maletes viatgin obertes, aixi que el bon jan em diu que les tanqui pero que m’esperi per si se’m demanés obrir-les, fins aqui tot bé. Següent pas: registre personal, ens desfem de totes les ampolles i continguts liquids, encenedors i varis, ens fan passar les sabates per RX, bosses i tot objecte personal que portem a sobre,resultat: al Ferran li pillen la pasta de dents i m’esbronca per no haver-la tret i li regiren tot i a mi em fan deixar el liquid de lentilles, amb el que me les haig de treure i posar-les a la safata. Passo l’arc sense veure tres en un burro després d’intentar explicar-li a la catxo dona de turno que el liquid el necessito i em diu que el facturi, no et fot!! i tornar a passar pel mateix!? A tomar vent el liquid! Per si no fos prou em porten a un reservat perque han vist alguna cosa sospitosa a la bossa de ma que jo portava, total, dos paquets de galetes que vistes a través de RX semblen 2 porres…jajajaja, mira que no distingir una porra de unes galetes!!!
La veritat es que ens ha fet por veure tanta seguritat estatal almenys a cada cinta hi havia 6 policies…Per fer baixar els nervis res millor que un brownie per mi (no m’han agradat mai, pero despres de tanta despesa d’adrenalina necessito repostar calories) i una coronita pel Ferran que ha fet el seu efecte mentre esperavem a la porta d’embarcament: s’ha quedat sobat a l’instant! Per més tard despertar-se de la pixera…i jo escrivint el post!!!
Ara a volar cap a Philadelphia, esperar 11.30h i agafar una altre vol cap a Barcelona, resumint, 26 hores mes tard arribarem a casona!!!!
PD: Les fotos estan actualitzades fins dia 11 (aquí).