El planeta d’en Kaito

Avui dissabte tocava esquiada . Només llevar-nos, mirem per la finestra i …oooooh, tot nevat! Mirem el cel i…..ooooh ben tapat, jijiji. Mentre esmorzem rumiem que poder fer, ja que si anem a Ordino segur que esquiem amb una neu brutal però amb el risc de que no veiem 3 dalt d’un burro. Al final ens decidim per Pal després de veure les imatges en directe de les estacions que emet Andorra TV. També indica que es necessiten cadenes per pujar Pal, així que fins i tot ens plantejem d’anar a Pal amb el funicular. Però…un cop a la Massana decidim tirar cap a dalt (jo confio en no posar cadenes després de la demo del quattro d’ahir a Pas). A la 1a rotonda sortint de la Massana, ens trobem un policia que ens pregunta si portem cadenes i a continuació diu que les posem just allà al davant. Li comento que si podem provar de pujar sense posar cadenes, però diu que no (ho entenc, ja que parar-se a la meitat de la pujada pot fer nosa). Faig veure que em poso al davant de tots els que estan posant cadenes i …cap amunt!!! La carretera semblava prou neta i posar cadenes era sinònim de fer-les malbé. Sent-ho algunes discrepàncies (i crits) dins del cotxe però es massa tard per parar. Després d’una ascensió tranquil·la (sense adelantar i seguint la filera dels que porten cadenes) arribem a dalt. No hi havia ni la meitat de neu que m’havia trobat el dia abans.
A dalt no hi ha massa cotxes i el temps no acompanya. Comprem forfaits i som-hi. Al principi passem una mica de fred, esta tapat i neva una mica. I la sopresa: la majoria de pistes estan sense trepitjar, neu powder a tope! La Bibi i l’Elena ho passen malament al principi, però en questió de 2 baixades, tot control·lat. Fem una parada d’habituallament per recuperar forçes, ens hi posem de nou intentant no repetir pista. Fem alguna incursió pels boscos nevats, quin tou de neu, vaig amb la taula i disfruto com un nen petit. Després de la parada per dinar, les xicotes es queden a descansar un ratet més. Així que amb el Marc posem la directa, a acabar de gastar les forçes. I a 2 baixades per tancar el dia, el Marc frena a mitja baixada i cau a terra patinant fins a xocar contra les xarxes de protecció que limiten la pista, amb la mala sort que es dona contra un dels pals que aguanten la xarxa. En aquell moment li costa respirar, però després de descansar una estona acaba baixant fins al final de la pista. Al final tiro cap al cotxe tot sol i vaig motoritzat a buscar primer al Marc i després a les dones. I després…cap a l’infermeria a fer radiografies. Resultat: 3 costelles trencades! Allí recomanen anar cap a l’hospital d’Andorra perquè li facin una ullada ja que no entenen com el Marc no flipa de dolor. A l’hospital passa el mateix, no entenen res. La radiografia mostra 3 costelles (amb una possible 4rta) i el Marc tant tranquil. Al final li donen l’alta, tot i que inicialment se’l volen quedar 2 dies. Al Marc se l’hi ha acabat el cap de setmana (i la temporada) i baixem tots cap a Sabadell. Aquest cop si que hi ha fotos (aqui), però no de l’accident (mira que sou morbosos).

Ahir divendres vam anar a esquiar amb tota l’empresa, destí: Pas de la Casa. Durant la setmana vam estar mirant el temps i no parava de nevar: perfecte per tenir les pistes en condicions (ja que aquest any la cosa no es que estigui molt bé). Al final vam quedar a 6:30 a Sant Cugat (feia temps que no quedava tant aviat, no vol dir que jo no vulgui, es que quan vaig amb la colla, em titllen de boig). Entre una cosa i l’altre a les 8.15 a Puigcerdà per fer l’esmorzar. Allí es parla d’anar per Andorra la Vella, ja que s’havia de passar per Tunel de Puymorens i feia falta cadenes per pujar fins a Pas. Al final van tirar pel dret, ja que passar per La Seu era fer uns quants km més. Just sortir del túnel, començava la neu. La carretera nevada, vam començar a tirar cap amunt sense problemes i just a la cruïlla amb la carretera del port de Puymorens, començaren a patinar els cotxes. Quan vaig veure clar que els tracció 2 rodes havien de posar cadenes, poso intermitent i cap amunt falta gent. La tracció quattro del León “a full”, la carretera nevada i amb lleugera pujada, i el cotxe com si res. Però darrera tenia companyia, venia l’Enric amb el Audi també treient-li suc al quattro. (d’aquí l’expressió: 2 X Quattro). Vam adelantar a un parell de cotxes amb cadenes i ens vam plantar a Pas sense cadenes com uns campions. La veritat es que mai havia conduït amb tanta neu i sense cadenes. Vam intentar buscar un lloc per aparcar i anar a llogar esquís i em vaig ficar en un embolic. Trio cap un carrer amb una pujada d’uns 15º tota nevada, i de cop i volta se’m va creuar un peató pel mig i vaig tenir que frenar. El que em va costar arrencar!! El cotxe creuant-se, les rodes de darrera cap un cantó i les del davant cap a l’altre, totes 4 traccionant i no hi havia manera. Al final amb punta de gas i molt a poc a poc vaig poder arrencar i cap amunt. I jo patint per l’Enric a vora com arrencaria: doncs no, el canvi automàtic li va fer la feina i va arrencar a la 1a!!! Després del passeig pel poble i llogar material, vam tirar cap al parking de Costa Rodona per començar a esquiar.

L’esquiada va començar a un ritme frenètic, el que provocar que es facin diferents grupets. El grup dels “boigs” era per flipar, non-stop, arribar a dalt i baixar. Vam anar fins a Grau Roig, pensàvem anar fins a Soldeu però hi havia molta boira i pintava fatal. Tot i que les pistes estaven perfectes de neu (i buides de gent), vaig veure una pala molt bonica desde el telecadira. Doncs….cap allí falta gent. Quina pala, quina neu, impressionant, crec que la vam repetir…com 4 o 5 vegades, però em conèc algú que potser la va fer 7 o més vegades, jajaja! Vam aprofitar la neu caiguda durant tota la setmana i no vam parar en tota l’estona. Fins les 3 de la tarda, ja que vaig canviar els esquís per la taula de snowboard. Tenia les fixacions noves per estrenar i hi havia ganes de provar-les. Les primeres sensacions van ser molt bones, agafaven molt bé el peu, la puntera aquesta de Burton en forma d’angle recte va donar els resultats que m’esperava. Cap a 1/4 de 5 vam recollir trastos. Em notava força cansat, havia estat un dia d’esquí “esportiu” que li dic jo. També haig de dir que sort que els caps de setmana faig una mica d’esport, perquè no crec que hagués aguantat el ritme que es va portar durant tot el dia. En resum: una gran esquiada que espero repetir durant anys (senyal que continuu a l’empresa ). L’única pega: no tinc ni una foto (itentaré penjar alguna dels companys).

Al final del dia, em vaig despedir de la gent i vaig tirar port d’Envalira amunt. La Bibi, el Marc i l’Elena venien aquella tarda cap Andorra per esquiar l’endemà. L’hotel era a Ordino, així que vaig afanyarme a passar ràpid el port abans que el tanquessin ja que estava nevant. Un cop a Grau Roig, poc a poc i bona lletra fins a l’hotel, on vaig aprofitar per fer dutxa i dormideta mentre esperava la dona i els amics (com un senyor).

El cap de setmana passat vam anar a Ordino per seguir amb la temporada de esqui. Aquest cop no vam trobar apartament per tota la colla i vam tenir que optar per hotelet. El divendres vam pujar el Marc, Elena, Bibi i jo. El dia va ser força bo, al principi una mica tapadot però poc a poc es va anar aclarint. Les pistes estaven millor que feia 15 dies i l’estació tenia més pistes obertes. Tampoc era la neu d’altres temporades, però força bé. Tot i fer sol, la temperatura es va mantenir força bé. Al final vam plegar sobre les 4 de la tarda i la neu a cotes baixes ja era primavera. Aquest any la cosa no esta per tirar cohets.
A la tarda vam baixar fins a Andorra a donar una volta, vam treure el cap al Viladomat per comprovar que les fixacions que m’havia comprat eren les adients per la meva bota. Vaig tenir que soportar les bromes del dependent quan va veure les meves botes decathlon de fa…7 anys. Només arribar ja em va deixar anar: això es per anar a pescar o que? Tot passejant vam veure en una botiga publicitat sobre la Wii, i vam dir: preguntem si en tenen? En aquesta botiga no en tenien, perè vam preguntar a una altra i si! La Wii existeix, la venen, es REAL! Ara, que els Andorrans tontos no són, perquè la venien per 270eur, 20eur més cara que a Barcelona! Té collons! Al final no vam comprarla (primer hem de fer amb el Marc la llista de les 10 raons per comprar una Wii)
L’endemà vam pujar força aviat a pistes, a les 9.30 ens hi posavem. El temps pintava bé, encara que a la hora d’estar esquiant es va tapar, i així va seguir durant tot el dia. Cap a les 12 van arribar els més dormilegues del grup. Ells havien arribat a les 2 de la matinada del divendres. Però la sort jugaria una mala passada al Jordi: a la 2a baixada va patir una caiguda i patapam: esguinç de genoll i esguinç de tormell. Tot i la mala sort, el Jordi estava força “content” ja que l’havien atès molt bé i la gravetat inicial havia passat a una lesió d’uns 15 dies. Des d’aquí li donem ànims perquè es recuperi ben aviat. Al final a les 3 vam recollir perquè la neu ja era pura pasteta, un perill per als genolls.
Entre que jo diumenge currava, que tornar un diumenge d’Andorra es per morir-se i que no haviem pogut pillar apartament, ja haviem decidit durant la setmana que dissabte tornavem. I veient com estava el tema de neu, ja feiem bé.
Aquí podeu veure les fotos.