El cap de setmana passat vam anar a Ordino per seguir amb la temporada de esqui. Aquest cop no vam trobar apartament per tota la colla i vam tenir que optar per hotelet. El divendres vam pujar el Marc, Elena, Bibi i jo. El dia va ser força bo, al principi una mica tapadot però poc a poc es va anar aclarint. Les pistes estaven millor que feia 15 dies i l’estació tenia més pistes obertes. Tampoc era la neu d’altres temporades, però força bé. Tot i fer sol, la temperatura es va mantenir força bé. Al final vam plegar sobre les 4 de la tarda i la neu a cotes baixes ja era primavera. Aquest any la cosa no esta per tirar cohets.
A la tarda vam baixar fins a Andorra a donar una volta, vam treure el cap al Viladomat per comprovar que les fixacions que m’havia comprat eren les adients per la meva bota. Vaig tenir que soportar les bromes del dependent quan va veure les meves botes decathlon de fa…7 anys. Només arribar ja em va deixar anar: això es per anar a pescar o que? Tot passejant vam veure en una botiga publicitat sobre la Wii, i vam dir: preguntem si en tenen? En aquesta botiga no en tenien, perè vam preguntar a una altra i si! La Wii existeix, la venen, es REAL! Ara, que els Andorrans tontos no són, perquè la venien per 270eur, 20eur més cara que a Barcelona! Té collons! Al final no vam comprarla :( (primer hem de fer amb el Marc la llista de les 10 raons per comprar una Wii)
L’endemà vam pujar força aviat a pistes, a les 9.30 ens hi posavem. El temps pintava bé, encara que a la hora d’estar esquiant es va tapar, i així va seguir durant tot el dia. Cap a les 12 van arribar els més dormilegues del grup. Ells havien arribat a les 2 de la matinada del divendres. Però la sort jugaria una mala passada al Jordi: a la 2a baixada va patir una caiguda i patapam: esguinç de genoll i esguinç de tormell. Tot i la mala sort, el Jordi estava força “content” ja que l’havien atès molt bé i la gravetat inicial havia passat a una lesió d’uns 15 dies. Des d’aquí li donem ànims perquè es recuperi ben aviat. Al final a les 3 vam recollir perquè la neu ja era pura pasteta, un perill per als genolls.
Entre que jo diumenge currava, que tornar un diumenge d’Andorra es per morir-se i que no haviem pogut pillar apartament, ja haviem decidit durant la setmana que dissabte tornavem. I veient com estava el tema de neu, ja feiem bé.
Aquí podeu veure les fotos.

Permalink