El planeta d’en Kaito

Avui dissabte tocava esquiada . Només llevar-nos, mirem per la finestra i …oooooh, tot nevat! Mirem el cel i…..ooooh ben tapat, jijiji. Mentre esmorzem rumiem que poder fer, ja que si anem a Ordino segur que esquiem amb una neu brutal però amb el risc de que no veiem 3 dalt d’un burro. Al final ens decidim per Pal després de veure les imatges en directe de les estacions que emet Andorra TV. També indica que es necessiten cadenes per pujar Pal, així que fins i tot ens plantejem d’anar a Pal amb el funicular. Però…un cop a la Massana decidim tirar cap a dalt (jo confio en no posar cadenes després de la demo del quattro d’ahir a Pas). A la 1a rotonda sortint de la Massana, ens trobem un policia que ens pregunta si portem cadenes i a continuació diu que les posem just allà al davant. Li comento que si podem provar de pujar sense posar cadenes, però diu que no (ho entenc, ja que parar-se a la meitat de la pujada pot fer nosa). Faig veure que em poso al davant de tots els que estan posant cadenes i …cap amunt!!! La carretera semblava prou neta i posar cadenes era sinònim de fer-les malbé. Sent-ho algunes discrepàncies (i crits) dins del cotxe però es massa tard per parar. Després d’una ascensió tranquil·la (sense adelantar i seguint la filera dels que porten cadenes) arribem a dalt. No hi havia ni la meitat de neu que m’havia trobat el dia abans.
A dalt no hi ha massa cotxes i el temps no acompanya. Comprem forfaits i som-hi. Al principi passem una mica de fred, esta tapat i neva una mica. I la sopresa: la majoria de pistes estan sense trepitjar, neu powder a tope! La Bibi i l’Elena ho passen malament al principi, però en questió de 2 baixades, tot control·lat. Fem una parada d’habituallament per recuperar forçes, ens hi posem de nou intentant no repetir pista. Fem alguna incursió pels boscos nevats, quin tou de neu, vaig amb la taula i disfruto com un nen petit. Després de la parada per dinar, les xicotes es queden a descansar un ratet més. Així que amb el Marc posem la directa, a acabar de gastar les forçes. I a 2 baixades per tancar el dia, el Marc frena a mitja baixada i cau a terra patinant fins a xocar contra les xarxes de protecció que limiten la pista, amb la mala sort que es dona contra un dels pals que aguanten la xarxa. En aquell moment li costa respirar, però després de descansar una estona acaba baixant fins al final de la pista. Al final tiro cap al cotxe tot sol i vaig motoritzat a buscar primer al Marc i després a les dones. I després…cap a l’infermeria a fer radiografies. Resultat: 3 costelles trencades! Allí recomanen anar cap a l’hospital d’Andorra perquè li facin una ullada ja que no entenen com el Marc no flipa de dolor. A l’hospital passa el mateix, no entenen res. La radiografia mostra 3 costelles (amb una possible 4rta) i el Marc tant tranquil. Al final li donen l’alta, tot i que inicialment se’l volen quedar 2 dies. Al Marc se l’hi ha acabat el cap de setmana (i la temporada) i baixem tots cap a Sabadell. Aquest cop si que hi ha fotos (aqui), però no de l’accident (mira que sou morbosos).