Ja en van 30
Tal dia com avui faig 30 primaveres. Es una xifra que em fa una mica de ràbia, ja que desde els 25 que no em mola fer anys 
. El cap de setmana ha estat una passada i si havia de tenir jetlag, no he tingut temps perquè m’afectés.
Ahir dissabte sobre les 4 de la tarda estava tot tranquil a casa quan de cop i volta em començen a fotre crits desde el carrer, trec el cap per la finestre i…voilà: tota la colla allí a fora. Que coi em deuen voler fer, vaig pensar. Així que baixo i el primer que em fan es taparme els ulls i ficar-me dins el cotxe. En primera instància em penso que anem fins l’Empordà a tirar-me en paracaigudes i la veritat es que m’estava cagant en tot, no estava preparat i a més: això de tirar-se és una decisió que precisa temps. Al final però va ser falsa alarma i quan em van treure la vena dels ulls estava a Sallent, als karts! Havia valgut la pena mitja hora sense veure-hi a canvi del que m’esperava. M’ho vaig passar de “luxe” las karts, vam fer uns piques guapos amb el Marc i el Jordi.
Després torna cap a Sabadell, dutxeta i cap al tren direcció Barcelona. Aquí una altra sorpresa, vam nar a sopar a un restaurant amb menjar caribeny. El jefe era la mar de simpàtic, un tal Wilson que es feia dir “El Pastor”. Vam menjar fins rebentar (tot acompanyat de cervesa President i sangria). D’aquí cap als Enfants a prop de la rambla, i allí fins les 6 gairebé. Torna a agafar el tren i cap a casa.
Per cert, els meus amics (una mica cabronets) em van regalar un mando de la Wii amb la unica intenció que ara estic en l’obligació de comprar-la. Ja us ho notificaré. Ah, i els que no vau poder venir…doncs us ho vau perdre perquè el dia va ser genial. I als que si que van venir, moltes gràcies per venir i disfrutar dels meus 30 tacos!
Avui ens hem llevat a les 16:00 (jo crec que es efecte del jetlag encara, jajajaja) però encara faltava una sorpresa. Primer la Bibi m’ha regalat un Lotus que fa por, una passada de rellotge. I com a complement un viatge a Eivissa per aquest dijous fins diumenge a visitar l’illa blanca (de dia i de nit). I després hem nat a sopar en plan romàntic per acabar de tancar el dia, però ves per on que al resturant m’esperava tota la familia, m’havia tornat a enganyar. Vaya 30 anys, de festa en festa i de sorpresa en sorpresa, llàstima que només es facin un cop a la vida. Serà dificil de superar, a veure si als 40 la Bibi s’ho curra igual de bé 