El dia 8 de Setembre vam marxar de vacances cap a EUA, però aquest cop cap a la costa est. L’objectiu era anar a les Niagara Falls, a Washington i finalment a Nova York.
Teniem el vol directe i sobre les 12.30 del migdia erem a l’aeroport JFK. Un cop allí a recollir maletes i agafar el cotxe de lloguer. Amb el cotxe de lloguer vam tenir molta sort, ja que el vam llogar a través d’Internet i utilitzant una pàgina en la que no triaves companyia, directament et deien el preu pels dies que volies. Fins el mail de confirmació no ens van dir que la companyia era Hertz, i la veritat és que sortia bastant mes econòmic que els preus oficials de la web de Hertz. En total eren 80 lliures esterlines (si, la web era de UK) per tres dies amb totes les assegurances. Ens van donar un Honda Civic molt nou i una versió que no l’haviem vist pas per aquí. Com és normal amb els cotxes americans, amplíssim!! Les maletes hi cabien de sobres i dins era molt ample. Muntem la PDA amb TomTom (imprescindible per viatjar per EUA si ets extranger) i cap a Niagara Falls!
Vam sortir de JFK sobre les 14:00 i a les 22:15 arribavem a l’hotel a prop de les Niagara Falls. Quina pallissa, despres de 8h de vol, 8 hores més de cotxe (contant les parades de rigor per menjar en arees de servei). Tot i així ens vam animar a agafar el cotxe i acostar-nos a les cataràtes ja que ens havien dit que estaven iluminades per la nit. Doncs no se’n parli més, mitja hora més de cotxe! Un cop allí ens vam liar i no se com vam anar a parar al peatge per atrevessar a Canadà! Un cop arribem a l’altre punta del pont, el poli canadènc ens pregunta: on es suposa que aneu? (eren les 11 de la nit, suposo que no és molt normal veure 2 pardillos a aquella hora a la frontera canadenca). Total que li vam explicar que ens haviem equivocat i el tio ens va enviar a aparcar el cotxe i cap a Inmigració. Allí no hi havia ningú i un altre policia ens pregunta que ha passat. Vinga, un altre cop passaports, explicar-l’hi i ens fa una carta que hem de donar al policia americà de l’altre punta del pont. En el paper posava: Not authorized, Wrong Turn. Total, que ens van deportar i ni tan sols ens van sellar els passaports. Creuem el pont amb el cotxe cap a EUA un altre cop i el poli americà torna a preguntar (tot i donant-li la carta). Amb tot això ens quedem sense veure les cataràtes de nit. Llavors aparquem el cotxe i caminant pel pont que uneix EUA i Canadà per treure alguna foto. Resumint: a les 12:30 arribem a l’hotel sense sopar i fets pols (per nosaltres son les 5.30 del matí). Una mica bojos? Encara falta més.
L’endemà agafem cotxe i un altre cop cap a Canadà, però aquest cop tot és més normal: li diem al policia que anem a visitar les Niagara Falls i que hi estarem durant tot el matí. Així que aparquem el cotxe, comença a diluviar! Vam estar mitja hora sota la pluja sense paraigüa: la roba regalimava! Després de tot això pujem al Maid of the Mist (on comparat amb el que ens haviem mullat allò eren esquitxades) i comença a sortir el sol. Quina sort la nostra!
A la 13:15 agafem el cotxe i cap a…Washington! Sisisisi, com heu sentit. Per passar a territori americà fem cua i tornen a ser les 14:00 quan enfilèm camí cap a Washington. Ens esperen com 9 hores de camí! Al final arribàvem a la capital dels EUA a les 23:00 (i fent mitja hora de cua), i com es normal rebentats i sense sopar.
Continuarà…

Permalink