Quotidià


No me n’he pogut estar de penjar-ho. Es tracta del video no oficial de la Festa Major de Sabadell 07. Pel que sembla a Sabadell encara queden espurnes d’inconformisme. Felicitats pel video!


Enllaç al video: Plora Sabadell

Jo que ja n’he fet 30….

I aquest dedicat a la Bibi:

Tal dia com avui faig 30 primaveres. Es una xifra que em fa una mica de ràbia, ja que desde els 25 que no em mola fer anys :D . El cap de setmana ha estat una passada i si havia de tenir jetlag, no he tingut temps perquè m’afectés.
Ahir dissabte sobre les 4 de la tarda estava tot tranquil a casa quan de cop i volta em començen a fotre crits desde el carrer, trec el cap per la finestre i…voilà: tota la colla allí a fora. Que coi em deuen voler fer, vaig pensar. Així que baixo i el primer que em fan es taparme els ulls i ficar-me dins el cotxe. En primera instància em penso que anem fins l’Empordà a tirar-me en paracaigudes i la veritat es que m’estava cagant en tot, no estava preparat i a més: això de tirar-se és una decisió que precisa temps. Al final però va ser falsa alarma i quan em van treure la vena dels ulls estava a Sallent, als karts! Havia valgut la pena mitja hora sense veure-hi a canvi del que m’esperava. M’ho vaig passar de “luxe” las karts, vam fer uns piques guapos amb el Marc i el Jordi.
Després torna cap a Sabadell, dutxeta i cap al tren direcció Barcelona. Aquí una altra sorpresa, vam nar a sopar a un restaurant amb menjar caribeny. El jefe era la mar de simpàtic, un tal Wilson que es feia dir “El Pastor”. Vam menjar fins rebentar (tot acompanyat de cervesa President i sangria). D’aquí cap als Enfants a prop de la rambla, i allí fins les 6 gairebé. Torna a agafar el tren i cap a casa.
Per cert, els meus amics (una mica cabronets) em van regalar un mando de la Wii amb la unica intenció que ara estic en l’obligació de comprar-la. Ja us ho notificaré. Ah, i els que no vau poder venir…doncs us ho vau perdre perquè el dia va ser genial. I als que si que van venir, moltes gràcies per venir i disfrutar dels meus 30 tacos!
Avui ens hem llevat a les 16:00 (jo crec que es efecte del jetlag encara, jajajaja) però encara faltava una sorpresa. Primer la Bibi m’ha regalat un Lotus que fa por, una passada de rellotge. I com a complement un viatge a Eivissa per aquest dijous fins diumenge a visitar l’illa blanca (de dia i de nit). I després hem nat a sopar en plan romàntic per acabar de tancar el dia, però ves per on que al resturant m’esperava tota la familia, m’havia tornat a enganyar. Vaya 30 anys, de festa en festa i de sorpresa en sorpresa, llàstima que només es facin un cop a la vida. Serà dificil de superar, a veure si als 40 la Bibi s’ho curra igual de bé ;)

Ara mateix sóc a Madrid, a escassos 20metres de la Plaza del Sol. Ahir vaig arribar de bon matí per assistir a un curs de Red Hat. Feia temps que no agafava un avió (desde el viatge a EUA), i la veritat: penós. Vaig arribar a l’aeroport a 1:10h per la sortida i vaig quedar-me a cuadros quan vaig veure que els 10 taulells de facturació de Spanair estaven a tope!!! Jo recordava que en algun viatge d’aquests matinals de les 7 del matí no hi havia ni deu. Potser era amb Iberia, perque Spanair ha estat per flipar. Després de patir perquè s’acostava l’hora d’embarcar i a 2 persones per que em toqui, criden al meu vol perquè passem per una altra taula. Vaig cap allí cagant llets! Facturo i ràpid cap al control policial…impressionant!! Quina cua, això es una vergonya, dels 8 arcs de pas, només hi ha 6 oberts. Quin patiment, ja estan embarcant i jo fent cua! Al final passo per l’arc i cinturó en una mà i portàtil a l’altre vaig corrents fins a la porta, salvat! Als 5min tanquen portes. Intento relaxarme durant el viatge, porto una tensió! Però dura poc, arribo a Madrid (amb retard) i les maletes no arriben. Al final surto de l’aeroport a les 9.37 (la hora oficial d’arribada eren les 8.50, m’encanta), tinc 20min per arribar a l’altra punta de Madrid. Més tensió, arribo tard, a les 10.30h.

Després de 8 hores de classe, pillo metro cap a l’hotel. Està molt cèntric, habitacions ben arreglades i molt noves i wifi a tope. Fins les 9 no surto (estic baldat de tanta tensió) però tinc tant poques ganes de veure Madrid (es el 1er cop que hi sóc) que no camino gaire. Tiro fins la Plaza Mayor i m’assento en una terrassa, on tot i estar a Espanya em sento com un “guiri”. Tothom qui m’envolta és de fora i a més estic sol com un mussol, vaya pinta!

El dia d’avui ha estat més relaxat, tinc 40min de metro però poca cosa comparat amb ahir. La classe avança força ràpid, som 6 i el nivell es força alt. De fet es triga més o menys el mateix per cada lliçó, el problema es que en les d’ahir tenia un 85% de coneixènça i 15% desconegut i avui ja no era així, i les que m’esperen encara menys. El curs es molt dens, en un dia fem un munt de coses amb part teòrica i part pràctica. De moment la valoració que en faig es molt bona. Estaria millor amb més temps, però per això se li diu “Rapid Track”.

He posat unes fotos d’ahir aqui, d’avui no en tinc. Que consti que volia sortir una mica, però ha estat impossible ja que està plovent a bots i a barrals. Degut a això el sopar ha estat un desastre (he caminat 10metros desde l’hotel) i en canvi em dona temps per escriure en el blog(que feia molts dies que no ho feia).

Fotos Suzuki Swift
Fotos Mura i Talamanca

Dissabte passat durant un partit de la lliga Balles (lilga de bàsquet de lleure de Sabadell) vaig patir un petit accident. A l’anar a buscar un rebot vaig rebre un cop de pilota al dit gros de la mà que en breus moments es va inflar. Al cap de 2h d’estar a casa, l’inflamació no baixava i vam nar a l’hospital. Després d’una hora i mitja i una radiografia el resultat va ser aquest:

Ma on

Tenia una forta contusió al dit però res trencat. Tot i així en tenia per una setmana.
Al comprovar que dimarts estava prou bé i no me’n resentia gairé vaig demanar hora per avui dijous (dissabte feia una setmana però…no vindra de 2 dies no). I el resultat a estat aquest:
ma off

Tot i que el metge de la setmana passada ja em va avisar que sortiria un blau, pel poc mal (per no dir gens) que tenia pensava que no en tindria. I anava ben errat! O sigui que el viatge que em vaig donar al dit tenia tela.
Així que com diria el mític Andrés Montes: “bienvenidos (de nuevo) al curso baloncestistico 2006-2007″. Tot s’ha de dir que dissabte no crec que pugui jugar :(

« Previous PageNext Page »