El planeta d’en Kaito

Just fa un parell d’hores que he aterrat i durant el vol he aprofitat per escriure alguns posts del viatge. He tingut la gran sort que he arribat força aviat a Heathrow i la gent d’Ibèria m’han ofert fins i tot canviar-me el bitllet i agafar un vol anterior (segur que el de les 19.10 va més sol·licitat que no pas aquest i els interessava tenir seients lliures ). A mi m’han fet un favor, ja que enlloc d’arribar a les 22:00 a Barcelona m’hi he plantat a les 20:30! I sent avui el dia del llibre i la rosa, he pogut estar mes estona amb la Bibi.
Com a curiositat dir-vos que el vol anava buit. He tingut 3 seients per mi sol però tot i així era poc: no hi havia manera de posar el portàtil i escriure! Ho he intentat de costat, amb el portàtil a la falda, amb el portàtil a la taula del costat però res. Quin avió més estret!!! Els genolls em tocaven al davant i quan s’ha estirat la dona del davant, m’he tingut de moure al mig per que no hi cabia! Dels últims avions que he agafat, aquest era el mes estret amb diferencia. Això si, portava uns seients Recaro de la ostia, però estret a mes no poder! Al final he pogut escriure un parell de posts però amb la pantalla a 90 graus i el portàtil tocant-me a la panxa. A veure si em pillo el Eee Pc de Asus d’una vegada per totes!
A part d’això, doncs com ve sent habitual a Iberia: beguda, menjar,…pagant. La pregunta que em ve al cap es: només passa amb línies espanyoles? Perquè al anar amb British Airways em van donar un sandvitx i una beguda. En l’ultim viatge a Milan amb Alitalia també em van donar alguna cosa! Val que una oliva per cada passatger es pasta. Però que fiquin el bitllet 5 euros mes car (que es el que val el entrepà o beguda si el compres a l’avió) i que et posin alguna cosa! Que rancis!

A finals de l’any passat vaig llegir una notícia sobre el nou acabament R-Line per al Volkswagen Passat i em vaig quedar a cuadros. El Passat Variant ja era un cotxe que m’agradava i només li faltava aquest equipament per acabar de captivarme. La noticia que vaig llegir només parlava del llençament al Febrer del 08 i donava informació sobre acabats a nivell de motor, alguns detalls sobre equipament exterior (llantes, suspensió deportiva, aleró,…) i preus. Però en canvi a la web oficial no hi apareixia, fins avui que ho he tornat a mirar i voilà, ja està disponible en el configurador (pàgina oficial Volkswagen R-Line). Veureu que el link apunta a la versió Variant (la del model familiar), impressionant. Algo que envejar al RS4?? A part del motor, clar
El meu dubte en llegir l’article era que portava de diferent aquesta versió R-Line amb l’acabat Sportline ja que s’assemblava molt, i la sorpresa ha estat que aquesta nova versió substitueix el Sportline. El gran problema: que la versió Sportline amb equipament opcional aconseguint un model similar al R-Line era un pèl mes barata. Per altra banda, la ventatge del R-Line es que no cap afegir-hi cap equipament opcional ja que tot el que porta de sèrie es més que suficient, fins i tot massa. Pel que fa al cotxe en si, doncs té tot el que busco: seguretat, fiabilitat, amplitud, tdi i tracció a les 4 rodes. Ara només falta que em toqui la 6/49, la Once o qualsevol altre loteria (amb la de Nadal i la de Reis no hi ha hagut sort), encara que esta complicat si no s’hi juga ni un duro .

A la web de domini.cat acaben de presentar un mapa de la xarxa dels dominis .cat molt ben trobada. Es tracta d’un plànol de metro on es van ajuntant les diferents estacions (dominis) segons temàtica i la veritat es que té bastant sentit. El mateix mapa ja l’havia vist per la web a nivell mundial i em va semblar que hi havia alguna relació una mica forçada.
Us deixo el link a la pàgina oficial on podeu trobar el mapa en diferents formats: mapes xarxa .cat. I el link directe a la imatge: mapa.
Algunes curiositats agradables: obrintpas.cat i ubuntu.cat. Però en canvi hi he trobat a faltar guifi.cat i bonas.cat
Tot i que m’ha alegrat veure aquesta inciativa on el domini .cat és present, no és que estigui massa d’acord amb la política que s’ha seguit en quant al registre d’aquest domini. Molta propaganda i moltes felicitacions, però al final són uns preus abusius comparat amb la resta de dominis. I tot i que diguin la frase de “la pela es la pela”, bé que ens les estem gastant per una bona causa.

No me n’he pogut estar de penjar-ho. Es tracta del video no oficial de la Festa Major de Sabadell 07. Pel que sembla a Sabadell encara queden espurnes d’inconformisme. Felicitats pel video!

Enllaç al video: Plora Sabadell

El dia 8 de Setembre vam marxar de vacances cap a EUA, però aquest cop cap a la costa est. L’objectiu era anar a les Niagara Falls, a Washington i finalment a Nova York.
Teniem el vol directe i sobre les 12.30 del migdia erem a l’aeroport JFK. Un cop allí a recollir maletes i agafar el cotxe de lloguer. Amb el cotxe de lloguer vam tenir molta sort, ja que el vam llogar a través d’Internet i utilitzant una pàgina en la que no triaves companyia, directament et deien el preu pels dies que volies. Fins el mail de confirmació no ens van dir que la companyia era Hertz, i la veritat és que sortia bastant mes econòmic que els preus oficials de la web de Hertz. En total eren 80 lliures esterlines (si, la web era de UK) per tres dies amb totes les assegurances. Ens van donar un Honda Civic molt nou i una versió que no l’haviem vist pas per aquí. Com és normal amb els cotxes americans, amplíssim!! Les maletes hi cabien de sobres i dins era molt ample. Muntem la PDA amb TomTom (imprescindible per viatjar per EUA si ets extranger) i cap a Niagara Falls!
Vam sortir de JFK sobre les 14:00 i a les 22:15 arribavem a l’hotel a prop de les Niagara Falls. Quina pallissa, despres de 8h de vol, 8 hores més de cotxe (contant les parades de rigor per menjar en arees de servei). Tot i així ens vam animar a agafar el cotxe i acostar-nos a les cataràtes ja que ens havien dit que estaven iluminades per la nit. Doncs no se’n parli més, mitja hora més de cotxe! Un cop allí ens vam liar i no se com vam anar a parar al peatge per atrevessar a Canadà! Un cop arribem a l’altre punta del pont, el poli canadènc ens pregunta: on es suposa que aneu? (eren les 11 de la nit, suposo que no és molt normal veure 2 pardillos a aquella hora a la frontera canadenca). Total que li vam explicar que ens haviem equivocat i el tio ens va enviar a aparcar el cotxe i cap a Inmigració. Allí no hi havia ningú i un altre policia ens pregunta que ha passat. Vinga, un altre cop passaports, explicar-l’hi i ens fa una carta que hem de donar al policia americà de l’altre punta del pont. En el paper posava: Not authorized, Wrong Turn. Total, que ens van deportar i ni tan sols ens van sellar els passaports. Creuem el pont amb el cotxe cap a EUA un altre cop i el poli americà torna a preguntar (tot i donant-li la carta). Amb tot això ens quedem sense veure les cataràtes de nit. Llavors aparquem el cotxe i caminant pel pont que uneix EUA i Canadà per treure alguna foto. Resumint: a les 12:30 arribem a l’hotel sense sopar i fets pols (per nosaltres son les 5.30 del matí). Una mica bojos? Encara falta més.
L’endemà agafem cotxe i un altre cop cap a Canadà, però aquest cop tot és més normal: li diem al policia que anem a visitar les Niagara Falls i que hi estarem durant tot el matí. Així que aparquem el cotxe, comença a diluviar! Vam estar mitja hora sota la pluja sense paraigüa: la roba regalimava! Després de tot això pujem al Maid of the Mist (on comparat amb el que ens haviem mullat allò eren esquitxades) i comença a sortir el sol. Quina sort la nostra!
A la 13:15 agafem el cotxe i cap a…Washington! Sisisisi, com heu sentit. Per passar a territori americà fem cua i tornen a ser les 14:00 quan enfilèm camí cap a Washington. Ens esperen com 9 hores de camí! Al final arribàvem a la capital dels EUA a les 23:00 (i fent mitja hora de cua), i com es normal rebentats i sense sopar.
Continuarà…

Des d’avui a les 8.30 del matí que ja existeix l’enllaç desde el node SBDFerran al node SBDXesco a la zona de Sabadell de guifi.net. Gràcies al canvi de localització de SBDXesco, per fí hem pogut realitzar l’enllaç amb una distància entre els 2 punts d’uns 800m. En resum: molt temps invertit, moltes hores perdudes, calers invertits i perduts (tinc un WRT54G mort), però al final ha valgut la pena.
El hardware utilitzat a cada extrem és gairebé idèntic:
-SBDFerran: Router WRT54GSv4 amb firmware DD-WRT v23SP2 + antena planar de 15dbi funcionant en mode client.
-SBDXesco: Router WRT54GL amb firmware DD-WRT v23SP2 + antena planar de 15dbi funcionant en mode AP.
Encara em guardo una carta sota la màniga ja que tinc una direccional de 18dbi que podria ajudar a millorar l’enllaç, però de moment crec que està molt bé. La velocitat de l’enllaç (segons DD-WRT) vaira entre 24Mbps, 36Mbps i 48Mbps. A un dels extrems no hi ha ordinador així que no he pogut fer proves amb el iperf. L’únic que he provat es enviar per scp una ISO cap al /dev/null del router de l’altre extrem i arribava a 350KB/s. No és una bona mesura ja que provant això contra el router local obtenia aquestes xifres. De moment sé que l’enllaç és estable i com a mínim anirà a 350KB/s . Espero multiplicar aquesta xifra!

Els següents passos a seguir són:
-Muntar ordinador a SBDXesco (a veure si es compra un monitor que ja tinc la torre preparada).
-Proves de rendiment amb iperf.
-Instal·lació definitiva del router i antena amb caixa estanca a SBDXesco (millor no poso les fotos actuals).
-Posada en marxa del servidor que tenia preparat amb Ftp, VeuIP, DNS,…
-Compra material i posada en marxa de SBDVila(sembla fàcil ja que hi ha visió directa amb SBDXesco i no són ni 100mts)
-Proves per arribar a SBDFira.

Us deixo un parell de captures de pantalla com a proves: captura 1, captura 2.