El planeta d’en Kaito

Jo que ja n’he fet 30….

I aquest dedicat a la Bibi:

En realitat el títol del post no hauria de ser pas aquest sinó: t’agrada volar? però la frase que hi he ficat es més coneguda (i no, no tinc un BMW). De fet el “t’agrada volar” és perquè desde el dia 21 de maig he estat més temps fora de casa que dintre. Vaig a recopilar el total de viatges en avió que he fet….

21 de Maig: Barcelona-Madrid
25 de Maig: Madrid-Barcelona
3 de Juny: Tarragona-Londres
5 de Juny: Londres-Barcelona
12 de Juny: Barcelona-Paris-Miami
22 de Juny: Miami-Atlanta-Barcelona

I el que em queda a partir d’avui:
27 de Juny: Barcelona-Milan
27 de Juny: Milan-Barcelona
28 de Juny: Barcelona-Eivissa
1 de Juliol: Eivissa-Barcelona

No esta gens malament, crec que he agafaré mes avions en aquest mes i mig que en els últims 30 anys. Tot s’ha de dir que no sóc gaire amant dels avions ja que sempre em poso molt tens per arribar a temps i no perdre’l (com ja ens va passar una vegada a Londres). A més, les cues al taulell de facturació i les cues al control policial em fiquen dels nervis, però bueno….no aniré caminant als llocs no?

PD: Són les 10.25 i fa 35 minuts que hauria d’estar volant! Crec que no em donarà temps ni a trepitjar Milan.

Tal dia com avui faig 30 primaveres. Es una xifra que em fa una mica de ràbia, ja que desde els 25 que no em mola fer anys . El cap de setmana ha estat una passada i si havia de tenir jetlag, no he tingut temps perquè m’afectés.
Ahir dissabte sobre les 4 de la tarda estava tot tranquil a casa quan de cop i volta em començen a fotre crits desde el carrer, trec el cap per la finestre i…voilà: tota la colla allí a fora. Que coi em deuen voler fer, vaig pensar. Així que baixo i el primer que em fan es taparme els ulls i ficar-me dins el cotxe. En primera instància em penso que anem fins l’Empordà a tirar-me en paracaigudes i la veritat es que m’estava cagant en tot, no estava preparat i a més: això de tirar-se és una decisió que precisa temps. Al final però va ser falsa alarma i quan em van treure la vena dels ulls estava a Sallent, als karts! Havia valgut la pena mitja hora sense veure-hi a canvi del que m’esperava. M’ho vaig passar de “luxe” las karts, vam fer uns piques guapos amb el Marc i el Jordi.
Després torna cap a Sabadell, dutxeta i cap al tren direcció Barcelona. Aquí una altra sorpresa, vam nar a sopar a un restaurant amb menjar caribeny. El jefe era la mar de simpàtic, un tal Wilson que es feia dir “El Pastor”. Vam menjar fins rebentar (tot acompanyat de cervesa President i sangria). D’aquí cap als Enfants a prop de la rambla, i allí fins les 6 gairebé. Torna a agafar el tren i cap a casa.
Per cert, els meus amics (una mica cabronets) em van regalar un mando de la Wii amb la unica intenció que ara estic en l’obligació de comprar-la. Ja us ho notificaré. Ah, i els que no vau poder venir…doncs us ho vau perdre perquè el dia va ser genial. I als que si que van venir, moltes gràcies per venir i disfrutar dels meus 30 tacos!
Avui ens hem llevat a les 16:00 (jo crec que es efecte del jetlag encara, jajajaja) però encara faltava una sorpresa. Primer la Bibi m’ha regalat un Lotus que fa por, una passada de rellotge. I com a complement un viatge a Eivissa per aquest dijous fins diumenge a visitar l’illa blanca (de dia i de nit). I després hem nat a sopar en plan romàntic per acabar de tancar el dia, però ves per on que al resturant m’esperava tota la familia, m’havia tornat a enganyar. Vaya 30 anys, de festa en festa i de sorpresa en sorpresa, llàstima que només es facin un cop a la vida. Serà dificil de superar, a veure si als 40 la Bibi s’ho curra igual de bé

Des del dilluns que estic assistint a la conferencia de Search Engine Strategies que es fa a Miami (SES Latino). Avui era l’últim dia i he assistit a una Training Class enfocada a l’Optimització de la conversió. Es tracta d’un event una mica a part de les conferències que dura tot el dia i en un grup molt reduït, erem uns 25 aproximadament.
El nivell de les conferències ha estat força baix sobretot a nivell de SEO. De fet crec que lo més “expert” que han explicat, ja fa temps que ho fem a la feina. Pel que he vist i el que m’han explicat del SES de NY, la cosa no te res a veure en quant a nivell, aquí es molt mes baix. Un bon exemple són el número d’stands que hi havia aquí: 4. Fins i tot algun dubte que a NY es va resoldre, aquí han comentat tot el contrari, per tant…no sembla que hi hagi un “tots a una” dins del SES, sinó que cada conferenciant va a la seva. Llavors…a qui em crec? En resum: el dilema està en si importa la IP d’un domini perquè s’indexi bé en els motors de cerca d’aquell país. A NY van dir que no, doncs aquí han dit que si.
Pel que fa a la part de SEM, ha estat molt enfocat a marketing pur i dur, poc a veure amb la web i molt enfocat a la tropicalització. Coses forçes evidents quan canvies del mercat americà al llatinoamericà (encara que no tant evidents per els americans) però poc a veure amb la web. Coses raonables si es vol atacar el mercat llatí desde qualsevol medi, no només internet. Així que m’he quedat amb les ganes d’aprdendre el funcionament de campanyes de Adwords, Overture,…
La classe d’avui tampoc ha estat per tirar cohets. De fet això de Training Class ha enganyat a més d’un, ja que no es toca pas res a nivell tècnic. De fet és bàsicament usabilitat i coneixement del públic que visita la web (en algun moment m’ha semblat que m’estaven donant una classe de antropologia o psicologia). I la idea de que es feien analisis de sites…doncs tampoc es així. Un parell han dit les seves webs per una cosa en concret i la veritat: patètiques. Si algú vol atacar el mercat sudamericà que s’hi llani ara perquè van força endarrerits (en tots els sentits). A part d’això….han estat 4 hores al matí i 4 hores a la tarda i estic petat! Per un dia que ha fet bon temps

Això ha estat en quant a temaris i coneixement, però pel que fa l’organtizació: sense comentaris. Dilluns i dimarts les conferències es feien en sales gegants en les que tenien el aire a tope. En general a tots els llocs de Miami és així, però allò era algo exagerat. Dimarts em vaig portar maniga llarga per aguantar les baixes temperatures. Pel que fa a internet, era de riure. S’havia habilitat un punt d’accés ja que la Wifi de l’hotel és de pagament, i el router estava 10min caiguts i 5min online, vergonyós en un event d’internet precisament. Dinar: en parlo?? Una trista bossa/caixa amb..50grams de pasta freda, una minibossa de patates a la crema de no se què, un entrepa fred (a triar entre vegetaria, turc o roastbeef), una galeta i una poma/platano. Doncs això ha estat el dinar dels meus últims 3 dies. Tothom dira: de que et queixes que t’ho donen. Sabeu l’anunci aquell de mastercard???

Nit a un hotel de 4 estrelles al downtown de Miami 200$,
Mercedes SL550 aparcat a la porta de l’hotel 30000$
Sofas a la última moda del vestibul de l’hotel 400$
Dinar un entrepà fred i 2 cullerades de pasta en una conferència que costa 2000$ no te preu.

Com això podria dir bastantes coses com ara que fins la 1 del migida no hem tingut internet a la classe d’avui quan a la inscripcio es requeria portàtil amb conexió inhalàmbrica. O que fins i tot avui no teniem ni taules habilitades per dinar, i ho hem fet en un sofà.

A part de tot això, hem acabat treient algo de profit fent el que s’anomena networking i hem aconseguit alguns contactes amb gent que porta webs a llatinoamerica relacionada amb la formació.

Post relacionats:

SES Latino: Com no organitzar un event

SES Latino (Miami 07)

Des del dia 12 que estic a Miami. I no, no són vacances, és per feina. Bé, fins demá dia 18 no entro en materia al 100% assistint al SES Latino 2007 però tampoc es que hagi estat de vacances aquests dies. El viatge va ser una mica accidentat ja que només a Barcelona vam estar dins l’avió més d’una hora perquè a l’aeroport de Paris feia molt mal temps. Vam arribar a Paris a les 10:40 i el vol cap a Miami estava programat a les 10:50, pensavem que l’haviem perdut però només baixar de l’avió vam veure que anava amb retard i sortia a les 12.35, ufff, salvats. El vol cap a Miami va estar molt bé, era un Boeing 747 de 2 pisos i anavem al pis de dalt on només hi ha 10 files i es amplissim. Portàvem un retard d’unes 2 hores i encara faltava una última sorpresa, l’avió no podia aterrar a Miami pel mal temps i despés d’estar mitja hora donant voltes esperant, ens van desviar a un altre aeroport a uns 150km de Miami. Allí vam estar com 1.30h parats dins l’avió. Finalment vam arribar a Miami sobre les 18:00h quan la hora prevista eren les 14:00h. Passem per servei inmigració, recollir maletes i cap a l’hotel.
L’hotel està molt bé (habitacions gegants) però te un gran fallo: no esta a Miami Beach, ni tan sols esta al downtown de Miami, està com l’anomenen ells al “New Downtown”. En 5 cantonades al voltant no hi ha res de res, exceptuant un Burger king i un Cheekers, per tant hem d’agafar taxi per tot. De moment el nostre planning diari ha estat treballar pels matins i tardes/nit d’esbarjo. Per tant tampoc han estat vacances ja que no es podia planejar cap excursió d’un dia. A més fins divendres no vam llogar cotxe. Pel meu gust l’estem aprofitant poc, de fet aquesta tarda ja el tornem.
Entre les visites que hem fet ha estat Key Byscaine, Little Habana, South Beach (de dalt a baix) i ahir vam anar als Cayos. Vam sortir gairebé a les 2 del migdia i vam nar tirant fins on vam poder. Vam arribar fins a Islamorada, tot i que m’hagués agradat arribar fins a l’extrem que és Key West. La carretera es força espectacular, es tracta d’un lloc enfocat a turistes i ara no es temproada, així que tot es veia força mort. El temps tampoc acompanyava, cel tapadot i pluja quan tornàvem. Aquestes són les visites turistiques que farem en aquest viatge ja que a partir de demà i fins dimecres toca fer business.
A part, hem aprofitat per vistiar un parell de Malls (centres comercials) i un BestBuy i hem fet fira. La roba es força barata (sobretot marques americanes) i la part d’informàtica no tant, l’únic que amb el canvi de dollar a euro és com si et fessin un 25% de descompte.
Aquí us deixo les fotos, intentaré anar penjant més durant aquest dies.

Tal dia com avui porto…desde les 23:00pm d’ahir divendres treballant, i no pas perquè estic de festa. Es tracta d’una intervenció al CPD de Colt per muntar una rèplica del Oracle, el que implica que s’ha de fer en horari nocturn per minimitzar l’impacte sobre la web de la feina. Es la meva primera feina com a responsable i déu ni do el que estic “pillant”, no per la feina que estic tenint, sinó per com s’està allargant el tema. La meva feina bàsicament era controlar i fer una copia de 130Gb entre servidors. I d’això en fa unes quantes hores (eren les 04:00am). Exceptuant el traspàs que ha trigat gairebé 2hores, no he tingut altra feina que aturar la web abans de la intervenció, controlar el procediment que s’ha realitzat amb els Oracle i aixecar la web. Ara mateix són les 10:36am, tota la plataforma funciona però estic esperant que es restauri una copia de seguretat de 130Gb en un servidor, quan trigarà? No m’ho poden dir, l’Oracle no en diu res, jo no en sóc expert però…que “pues” el Oracle que no t’informi de res. I la meva pregunta és…quan em ficaré al llit?

PD: Ja sé que aquest post no és de l’estil dels posts del Planeta, però ja no se que fer després d’estar tantes hores de peu i tenir la meitat de les neurones dormides.